La irrupció de Thomas Amang l’última setmana a Can Nàstic ha sorprès una afició que de sobte compta amb un jugador qui ni hi era ni, amb el pas de les setmanes, se l’esperava. El camerunès va debutar la setmana passada, al Prat als quarts de final de Copa Catalunya. Els aficionats nastiquers ens vam emportar una bona decepció, una més, del Prat, però l’actuació de l’africà va significar possiblement l’única nota positiva.
El jove davanter camerunès va arribar a Tarragona a finals d’agost per signar procedent del Molde FK noruec. Un fitxatge totalment desconegut per a l’afició grana, que veia com, un cop més, el Nàstic pescava en una lliga estrangera poc reconeguda, un fet ja habitual a Tarragona els últims anys que, si bé ha beneficiat al Nàstic en alguna ocasió (casos com el d’Aburjania, Kakabadze o Thioune), també ha portat alguna gran decepció que a més ha suposat grans pèrdues econòmiques; crec que tots ens en recordem del killer macedoni Berat Sadik o de Mohammed Rarshalla.
D’altra banda que, per la raó que sigui, un club com el Nàstic, en una divisió com Segona B, que, vulguis o no, és la tercera categoria del futbol espanyol, fitxi un jugador i aquest no pugui debutar fins a l’onzena jornada, em sembla quelcom lamentable. Desconec si la culpa era de l’administració o de la pròpia direcció esportiva grana, però és evident, que no s’haurien de repetir errors com aquest. El Nàstic, que compta amb quatre davanters centre purs en plantilla, va haver de reconvertir a dos extrems, Habran i Pol Ballesteros, a aquesta posició en el partit contra La Nucía.
Ara amb Amang ja disponible (cal agrair-ho també al seleccionador sub 20 de Camerun), m’il·lusiona especialment la dupla atacant que podria formar amb Pedro Martín. Primer perquè retornaria a Habran a la banqueta, quina forma de desesperar a tot el Nou Estadi que té el gal! La seva velocitat, energia i desequilibri el fan arribar amb perill davant de la porteria rival, però el seu egoisme i poca efectivitat de cara a porteria són molt preocupants, especialment la primera, que el fa perdre ocasions clares en tractar de finalitzar ell les jugades en comptes de cedir per a algun company en millor situació. En només dues estones, Amang ha demostrat tenir potència, velocitat, mobilitat i pressió, unes virtuts que crec que el farien casar de meravella amb la gran referència atacant nastiquera: Pedro Martín.
Potser és que en la situació en la qual ens trobem, ja m’agafo a qualsevol cosa per a tractar de mantenir una mica d’il·lusió i esperança i no enviar-ho tot a la merda. Però personalment, espero ansiós a veure una dupla d’atac formada per Pedro Martín i el camerunès. Un atac que, si Pedro es recupera a temps i Bartolo ho considera oportú, podríem veure ja aquest diumenge en el capital partit que es jugarà al municipal de Badalona, on només val la victòria, una victòria que qui sap si tindrà a Thomas Amang com a protagonista.
