Si Badalona era un ultimàtum pels jugadors i havia de ser un punt d’inflexió, després de la derrota, el partit de diumenge a Sabadell encara ho és més. El Nàstic fa moltes setmanes que necessita una victòria, amb la que molts aficionats esperem també que arribi un canvi de mentalitat, de dinàmica, bàsticament una demostració de que és possible arreglar la situació.
Però si contra el Badalona, que era l’últim classificat, vam tornar a fer el ridícul, no vull arribar a imaginar-me el panorama que ens trobarem a la Nova Creu Alta. El Sabadell és tercer a la classificació amb 22 punts en 12 partits, en els que només ha conegut la derrota en dues ocasions. En canvi el Nàstic l’únic que ha aconseguit en dues ocasions és guanyar.
Davant d’aquest plantejament, les sensacions no són bones. Gens. Parlant amb un amic, molt nastiquer, em deia que si havia vist que Bartolo seguia. Li vaig dir que sí, i que les coses canviarien si guanyàvem als arlequinats. Ell em va dir que no, que potser guanyavem però seguiriem amb la dinàmica negativa en els següents partits. Vaig dir que de cap manera. Que a Sabadell no guayariem. No sé què passarà. En el que de veritat confio és en que una victòria canviarà les coses.
