S’ha dictat sentència: Bartolo out. Veient el joc del Nàstic aquesta temporada i la trajectòria que portava el Sabadell era una mort anunciada.
Partit el de la Nova Creu Alta si més no amb historietes vàries; per exemple, el primer gol el marca un jugador que té per nom Néstor i de cognom, ves per on, Querol. Té pebrots la cosa, ja que l’assistència d’aquest gol i l’autor del segon és l’Edgar ex del Reus. I que el nou entrenador nastiquer Toni Seligrat va dirigir el Sabadell abans d’arribar a Tarragona.
Històries a part, el partit del Nàstic va ser un més del mateix; podríem fer un “talla i enganxa” a cada crònica de partit.
Digueu-me il·lús, però esperava veure un equip que com a mínim es trenqués les banyes pel seu entrenador si, com semblava, se l’estimaven tant…però 2-0 i s’ha acabat el bròquil, no hi ha més.
Diem adéu al famós projecte de màrqueting #ADNàstic, arriba Seligrat i el primer que comenta és que ell no té projecte, que el que vol és sumar de tres en tres i, si el renoven, llavors ja en parlarem, de projectes. Fot-li gasto! La cosa promet.
Encara farem play-off (esperem que per pujar) amb el #NoTenimProjecte com a lema; ja seria la pera.
Deixant de banda això, del que més s’ha parlat en el que portem de setmana ha estat del cara a cara entre Lluís Fabregas, Santi Coch i Jordi Filgueira a Tarragona Ràdio.
Feia anys que no escoltava una tertúlia tant calenta al voltant del Nàstic i tirant amb bala contra la direcció del club. Els whatsapps i les xarxes socials treien fum.
Cadascú té la seva opinió: jo personalment -i resumint-ho molt- crec que Santi Coch, tot i que demana que pels resultats s’ha de fer fora a Parés, es va mossegar un xic la llengua. Tinc la sensació que sap més del que va dir. I que Filgueira va arriar a tort i a dret sense manies, però li va faltar dir noms i cognoms del que explicava. Fàbregas va aguantar les batzegades que li venien i, com diríem en termes de boxa, va sortir viu del combat.
Malgrat la seva gestió ens pugui agradar o no, s’ha de reconèixer que almenys va donar la cara i això l’honra, cosa que d’altres…en fi.
Ara la gran pregunta que ens fem és què passarà diumenge. Sortiran els jugadors a menjar-se la gespa? Correran pels descosits? Li fotrem una golejada a l’Ejea? Li han fet el llit a Bartolo? No ho sé pas i certament ara mateix el que tots volem és guanyar diumenge. Sigui com sigui, ens cal una victòria ja!
Així que xatos, ajusteu els “matxos” que com perdem diumenge la reacció de la grada pot ser tremenda, ja no tan sols contra els jugadors sinó mirant més amunt. Així que jugadors, deixeu-vos de “xorrades” com anar a demanar perdó a la grada i guanyeu un partit d’una punyetera vegada. Sols us demanem això, res més.
Del rival poca cosa en sabem. La Sociedad Deportiva Ejea està en onzè lloc, a 7 punts dels llocs de play-off i fora de casa no ha guanyat cap partit, però n’ha empatat tres.
Jugadors a seguir: el migcampista català Albert Torras. Molt bon jugador (ho dic per Parés, que va comentar que dels rivals, quins jugadors fitxaríem). Aquest fa molt bona pinta, i el davanter David Mainz també és un jugador que cal tenir controlat, que et fot un set a la que t’encantis. Però ara mateix, per molt que parlem de l’Ejea, per desgràcia, crec que el rival més perillós d’aquest Nàstic és…el propi Nàstic.
Apa família, setmana mogudeta a la casa grana. Esperem que diumenge, per fi, sumem una nova victòria i així almenys puguem gaudir una mica, que ens ho mereixem, òndia!
I sinó tocarà anar a veure a La Floresta, que porta, al lloro…11 victòries en 11 partits!
Va per ells aquesta columna. Enhorabona cracks!
Una abraçada a tots i a totes! Fins al final, força Nàstic!
Jaume, nastiquer de comarques.
