En realitat ordre i intensitat eren de les poques coses que més d’un/a li reclamàvem al Nàstic d’aquesta temporada. Està clar que la nova entrada de Seligrat ha servit, a curt termini, per simplificar el futbol del Nàstic i això els jugadors ho han agraït. Complicacions zero en defensa i joc directe amb una pressió a partir del mig del camp força agressiva (per moments massa).
Les consignes del nou tècnic eren clares: intentar mantenir la porteria a zero i aprofitar les oportunitats que tinguis amb els dos millors artillers -a priori- de l’equip i, potser, de la categoria.
L’equació era simple i li va sortir bé. En el seu dia Goldar va dir, i no en sentit negatiu, que el sistema de Bartolo era complex. I això, quan no funcionen les coses, es fan costa amunt i el cap no dona per tantes coses.
Als pocs partits Bartolo va intentar simplificar els conceptes (i el discurs) i tapar la sagnia de gols defensiva, però no és el model de Bartolo, i sí el de Seligrat. A Seligrat, pot agradar més o menys, se l’ha fitxat per fer un equip intens i ordenat.
Es dona per suposat que les diferències en atac les han de marcar aquells millors davanters de la categoria sobre el paper. Ara bé, veurem si amb aquesta proposta conservadora ens dóna per anar pujant posicions (jo sóc positiu, ja ho dic ara).
En el seu moment, tot i que hi ha diferències tàctiques, a Vicente Moreno li va sortir bé. Vaig tenir algun déjà vu al veure com guanyàvem el partit a pilota aturada amb gols dels jugadors centrals. Lògicament és molt aviat per comparar aquell súper equip del que tenim actualment, però tenen una idea semblant.
Sincerament em costa trobar un MVP de l’equip, ja que tots van jugar per l’equip. Si bé no a un nivell excel·lent però si notable. Potser a Pedro se li nota amb un xic d’ansietat (al meu entendre res greu) per fer gol i ajudar l’equip. Però això evidencia que tots els jugadors van mostrar la seva millor versió del que s’havia vist fins ara.
Bernabé tranquil i còmode sense tenir que preocupar-se de jugar amb els peus. Goldar en el seu lloc va millorar moltíssim la defensa. També millora important del seu company gallec amb gol inclòs. Bonilla es va dedicar a fer el que sap: centrar i pilotes directes a dalt sense complicar-se. Petcoff es va fondre fent el seu millor partit sens dubte, també sense preocupar-se d’elaborar en excés el joc. Viti també va estar a l’alçada, tot i que crec que encara pot fer alguna cosa més. Dit això, tenia algun problema amb Bartolo? Ahir se’l va veure força implicat.
Albarrán, potser més simplista que Valentín, va fer el que s’esperava d’ell: contundència defensiva i alguna pujada per la banda (poques, ja que li va tocar ballar amb la més lletja).
Giner va mostrar la seva millor versió corrent la banda i Brugui va estar en la seva línia, força bé (va provocar el penal). Amb minuts és un jugador que va creixent; llàstima que amb Ballesteros no es tingui el mateix tracte. No he d’amagar que Ballesteros em sembla tot un jugadoràs que s’està desperdiciant amb falta de minuts. I Pereira va estar amb molta mobilitat: ja fa partits que se’l veu amb moltes ganes. A la que comenci a fer gols ens pot donar moltíssim.
Ara cap al Prat. M’imagino un partit poc vistós i molt igualat. Un camp de dimensions petites i de gespa artificial que, per la proposta actual de joc de Seligrat, no hauria de ser un problema.
Els potablava han perdut en els últims dos partits com a local, així que és un bon moment per seguir sumant. Ho reconec: estic satisfet amb el nou plantejament de Seligrat. Crec que, tot i no ser vistós, és ADN Nàstic, que és tradueix en intensitat, intensitat i intensitat.
No haurà jugat al Nàstic i no té ADN de sang, però sap que el públic grana valora moltíssim l’esforç físic dels jugadors. I això, avui per avui, ho té el nou Nàstic.
Dit tot això, anem partit a partit. No ens pensem que tot serà fàcil per seguir sumant punts. L’Hércules va debutar amb míster nou, si no tinc mal entès, amb una victòria per 4-0 contra l’Ebro i ja fa quatre o cinc partits que no guanya i segueix al pou del descens.
Avís a navegants…no val a badar.
