Segona victòria consecutiva del Nàstic. Un fet que, fins i tot els “abuelos cebolletas” grana com jo, ja no recordàvem quan havia passat per darrera vegada. Bo això!
El duel al Sagnier no va començar amb bon peu. Regalet amb llacet d’aquells que l’equip grana ens té ja acostumats des de fa temps i…apa! Palmant als quatre minuts de joc, per variar. Cop baix per a la setantena d’aficionats granes desplaçats al Prat.
Tocava remuntar en un camp molt complicat i davant d’un equip que no havia guanyat a casa aquesta temporada. De sobte, ens ve al cap…Badalona. Recordem que també quan vam anar al Municipal badaloní l’equip escapulat tampoc havia guanyat cap partit i nosaltres vam ser la seva primera víctima. Pintaven bastos tot just començar. Mal rotllo.
La primera part es torna tot un castanyot de partit, sense jugades clares de gol tant per un equip com per l’altre, amb un futbol que fent un símil amb el rugbi era un “patada a seguir”. Però a les acaballes del primer temps arriba el gol d’un recuperat Viti, bona notícia!
Primera part finiquitada sense pena ni glòria, tot sigui dit, però almenys amb l’ambició de donar la volta al marcador amb tota una segona part per davant.
Dit i fet. Minut 66 i penal a favor del Nàstic que transforma Bonilla; després arriba el gol del pitxitxi grana Pedro Martín i ens posem amb un 1-3 al marcador. A més els potablava es quedaven amb dos jugadors menys per expulsió. Tot plegat fa que el que restava de partit fos un pur tràmit. Fins i tot Seligrat va permetre que Javi Márquez tingués els seus primers minuts de la temporada.
Una segona part on el tècnic va confirmar el que vaig comentar la setmana passada: Pol Ballesteros sortint de la banqueta com a revulsiu. Ell solet va remenar el partit com una coctelera i va donar un aire diferent al matx. Va ser del millor sens dubte al Sagnier.
El punt negre és l’expulsió de Pedro Martín, fet que no puc jutjar si va ser mereixedor de vermella ja que em va agafar a l’altra punta del camp i no he vist cap imatge de la jugada. Però tenint en compte l’aportació fins ara d’Habran i que Oliva encara no està recuperat, aquesta és una baixa important davant un rival com el Villarreal B.
Resumint: tres puntets i cap a casa, que és del que es tractava. Ara a per la tercera victòria, no en queda altra. Almenys anem traient el cap del pou, que no és poc.
El proper rival, el Villarreal B, és un equip que sembla haver perdut un xic de pistonada. Porta tres empats i dues derrotes en els darrers cinc encontres, però ep! Anem amb compte; a la pretemporada, en el partit que vam jugar allà, va ser l’equip (deixant de banda el Zaragoza) que més em va agradar, i gràcies a l’espectacular partit que es va cascar Cheikh a la porteria no vam perdre. Així que no val a badar, juguem a casa i cal guanyar sí o sí.
Veurem si amb les dues victòries consecutives que portem la gent s’acosta més al Nou Estadi. Almenys a fora de casa la cosa s’ha animat un xic. Aquest ha estat un desplaçament -pel que a l’afició es refereix- dels millors d’aquesta temporada (treient el del Barça B) si ho comparem amb els de l’Ebro, Olot, Badalona, Sabadell o el mateix Prat a la Copa Catalunya, on vam ser quatre i el cabo. Com diuen els polítics i economistes…comencem a veure brots verds.
Un dels al·licients més del partit és saber quin mig del camp presentarà Seligrat. Márquez sortirà com a titular? O el míster li anirà donant minuts sortint des de la banqueta? Tornarà Petcoff? Seguirà Viti com a titular?
Al davant també es preveu moviment en cas que no li treguin la sanció a Pedro Martín. Habran? Que et fa la gran jugada i al final ja sabem com l’acaba. Pol Ballesteros titular? Lolo Plá? I així podríem anar fent les nostres càbales de possibles alineacions.
En fi, moltes incògnites que diumenge es desvetllaran. Feu les vostres apostes. De moment gaudim, per segona setmana consecutiva, de la victòria i a esperar amb ganes el partit de diumenge davant el Villarreal B, que a priori té forces al·licients per engrescar a la gent.
Un d’ells i força important és la gran idea que ha tingut el club de recaptar diners en solidaritat amb els aiguats que van passar fa unes setmanes i on l’import íntegre que es generi de la venda d’entrades a les taquilles s’entregarà a la iniciativa promoguda per “Riuada Solidària al Francolí”. A més, els socis i aficionats nastiquers que hi vulguin col·laborar tenen la possibilitat de fer el seu donatiu a l’estand de la plataforma que hi haurà a l’accés al Nou Estadi. Iniciatives com aquesta ens fan més grans com a club i família grana.
Vinga! Ens veiem dimecres vinent, tant de bo amb la tercera victòria consecutiva al sarronet.
Una abraçada a tots i a totes. Fins al final, força Nàstic!
Jaume, nastiquer de comarques.
