Diumenge passat el Nàstic va perdre tres punts però va recuperar dos conceptes que feia temps que havíem oblidat els nastiquers. Els granes fa anys que conviuen amb una dinàmica desastrosa i l’amor i el respecte a l’escut s’han anat perdent a poc a poc i només han relluït en contades ocasions. En tot aquest temps, de derrotes n’hem vist moltes al Nou Estadi però de ben poques hem sortit orgullosos del nostre equip les últimes temporades.
Contra el Villarreal B, el Nàstic va demostrar que realment el canvi d’entrenador ha esperonat un vestidor que semblava mort. Els groguets venien d’acumular una ratxa negativa de fins a set partits sense aconseguir la victòria, però aviat es van veure amb tot per a trencar aquest mal moment. Amb deu jugadors al camp per l’expulsió de Bonilla al minut 18 i per darrere al marcador des de la mitja hora de joc, el Nàstic va demostrar al seu públic que ha recuperat l’ambició i l’orgull va buscar en tot moment un resultat positiu que finalment no va arribar perquè el Nàstic no va estar més encertat a l’àrea rival.
Tanmateix, el mal inici de temporada de l’equip fa que el Nàstic ja no es pugui permetre sortir satisfet del partit per les sensacions mostrades. Els granes segueixen a la zona baixa de la classificació amb l’amenaça de les posicions de descens encara present i la zona còmodes de la taula encara lluny quan s’apropa cada vegada més l’equador de la temporada. Per tant, tot i que la imatge i la lluita mostrades l’altre dia són importants i d’agrair per a tot aficionat grana, cal recordar que no ens podem relaxar, perquè encara queda moltíssima feina per fer.
Diumenge passat tots els dits assenyalaven a Javi Bonilla. El lateral sorià fou, probablement, el màxim responsable de la derrota grana en fer una entrada absurda quan el partit tot just començava. L’àrbitre no va dubtar i va mostrar la targeta vermella. Una expulsió indiscutible, Bonilla perd la pilota i en l’intent d’esmenar el seu error arriba molt tard i amb excessiva duresa deixant-li un record al turmell d’Álex Baena en forma dels tacs de la seva bota. A partir d’aquí, el Nàstic amb un jugador menys i havent de remar en contra més de setanta minuts. A més, poc després el Villarreal B es va avançar al marcador i remuntar es prestava com una missió quasi impossible.
Després de l’expulsió, Seligrat va decidir sacrificar al màxim argument ofensiu del Nàstic, Jonathan Pereira per a recol·locar a l’equip defensivament introduint a Pol Valentín a cama canviada. Un altre error de planificació de la plantilla que no té un recanvi natural de Bonilla per al lateral esquerre. Veurem que si en la pròxima jornada, amb Bonilla sancionat, Seligrat repeteix amb Valentín a cama canviada o si, en canvi, fa jugar a Ferran Giner de lateral, posició on ja l’hem vist en alguna ocasió. També podria el tècnic confiar en algun jove del filial com Sergi Cardona, però de moment no sembla que el valencià dipositi molta confiança en els nanos de La Pobla.
Sobre el terreny de joc es quedà Lolo Plá com a referència ofensiva. Un jugador que ningú sap encara en quina posició juga i que dubto que hagi transmès cap sensació positiva als nastiquers fins al moment. L’absència de Pedro Martín, sancionat després de l’expulsió que es va inventar la setmana passada l’àrbitre, va perjudicar un equip que va trobar a faltar a un davanter centre pur, però millor m’estalvio comentaris cap al col·lectiu arbitral.
En el 0-1 Bernabé no va poder fer res amb el xut de Collado que va tenir tot el temps del món per carregar un tir imparable, ni Goldar ni Márquez van arribar a pressionar a l’interior groguet. Sorprenent fou l’absència de Viti, que semblava recuperat per la causa, al mig del camp però, probablement, la millora de Perone, molt més alliberat amb el sistema de joc de Seligrat que no l’obliga a treure la pilota ha fet que el tècnic, va fer que el tècnic apostés per la seva continuïtat avançant a Goldar a la posició de pivot, a més el brasiler s’ha convertit en una autèntica amenaça per les defenses rivals en les jugades d’estratègia.
En la roda de premsa posterior al partit Seligrat va defensar que Goldar és el jugador de la plantilla que més fàcilment es pot adaptar a la posició de pivot i va defensar que Viti no era un pivot sinó un 6 creatiu. Unes declaracions que em descol·loquen perquè en Viti jo veig un mig centre de manual.
En atac, Brugui fou, una setmana més, el millor jugador de l’equip. Ràpid, creatiu i amb desequilibri, l’empordanès va provocar un clar penal que l’àrbitre no va voler xiular i és avui dia el jugador més en forma de l’atac grana. L’extrem de l’altra banda aquesta setmana fou Pol Ballesteros deixant al rigor i treball de Ferran Giner a la banqueta. Ballesteros, tot i que un pas per darrere de Brugui, també va demostrar ser útil desbordant per banda i va gaudir d’una de les oportunitats més clares per empatar a les acaballes del partit però no va aconseguir engaltar una centrada d’Habran, que una jornada més sembla que no acaba d’entendre que això del futbol és un esport d’equip.
Finalment, per molt que es va intentar, la pilota no va voler entrar i el filial groguet va endur-se els tres punts de Tarragona trencant la imbatibilitat de Seligrat com a entrenador grana. L’afició del Nou Estadi va abandonar les grades amb una sensació diferent de la de les últimes derrotes i sembla que la fe en l’equip s’ha recuperat tot i que la situació encara és delicada. Toca demostrar que aquesta derrota ha estat solament una ensopegada i seguir sumant de tres en tres. Més ara que venen tres rivals de la zona baixa en les tres últimes jornades de la primera volta, que esperem acabar el més amunt possible. Cal parar especial atenció al partit contra l’Hércules, que ha viscut una situació similar a la del Nàstic, els alacantins partien com a favorits per a ocupar una de les places de promoció d’ascens però tot i la gran plantilla de l’equip, un inici de lliga decebedor els aboca a la zona de perill de la classificació a quatre punts del Nàstic i la necessitat de sumar per a evitar el descens.
