Poca broma; revisant dades de Segona B al grup 3 des de l’any 2000, he quedat estorat amb els resultats que m’he trobat. El perill de descens a Tercera Divisió és ben real: la majoria considerem el descens impensable, però numèricament és una possibilitat més que factible.
Tots els que moren tenen plans per demà, no donem la salvació per feta, ho podem passar molt malament. Pel que fa al play-off d’ascens, millor no pensar-hi i fer-nos trampes al solitari, és una possibilitat remota i irreal si ens basem en l’estadística recent. Serà més positiu i menys estressant centrar-nos en fer un equip fort i que aconsegueixi la salvació sense problemes que gastar esforços en fites que gairebé amb total seguretat acabaran decebent-nos.
Des de l’any 2000, al grup 3 de Segona B hi ha hagut 27 equips que sumaven 17 punts a la jornada 17 del campionat de lliga com actualment ho fa el Nàstic. Doncs bé, 14 d’aquests equips van baixar a Tercera (el 51,85%: Vecindario, Mataró, Novelda, Sabadell, Barbastro, Ibiza, Peña Deportiva, Atlètic Balears, Gandia, Manacor, Sporting Mahonés, Elche Ilicitano, Zaragoza B i Peralada), 4 van jugar la promoció de descens (el 14,82%: Constància, Valencia Mestalla, Olímpic i Atlético Levante) i només 9 es van salvar directament (el 33,33%: Mataró, Novelda, Alfaro, Figueres -descens administratiu, Espanyol B, Llagostera, Atlètic Balears, Peralada i Valencia Mestalla).
La conclusió és clara: la meitat d’equips que s’han trobat en la situació actual del Nàstic des de l’any 2000 al grup 3 de Segona B han acabat descendint directament. A més a més, de l’altra meitat, 1 de cada 3 encara ha hagut de jugar la promoció de descens. Molt de compte, són dades que personalment em fan esgarrifar.
Pel que fa a les possibilitats de play-off d’ascens, dir que des de l’any 2000 al grup 3 de Segona B, dels equips que portaven 17 punts o menys a la jornada 17 del campionat de lliga com actualment té el Nàstic, cap, repeteixo, cap, ha aconseguit jugar el play-off d’ascens, és a dir, un 0%.
Per acabar, dir que aquest article no pretén ser catastrofista ni desanimar ningú, ans el contrari. Pretén que ens posem les piles, toquem de peus a terra i treballem incansablement i amb tranquil·litat per una salvació assolible (dels quatre partits de Seligrat només me n’ha desagradat l’últim), però no ens posem pressió i nervis extra, amb l’objectiu d’un play-off d’ascens que, vist els precedents de les últimes temporades, sembla més que improbable.
Anem massa justos de punts, però com deien aquells, “Impossible is nothing”, i allí serem si algun dia l’impossible es fa realitat. Us ho diu un boig pel Nàstic.
