Si haguéssim d’entregar el butlletí de notes de l’alumne Gimnàstic de Tarragona l’hauríem de qualificar amb un “Progressa lentament”. L’equip fou millor que el Llagostera i tingué més ocasions de gol, però no s’aconseguí una victòria que és del tot necessària. Puntuar a casa d’Oriol Alsina no és fàcil i s’ha de tenir en compte, però hem de transformar d’una vegada per totes aquesta evolució de l’equip en punts, de res val ser millor si sempre ens repartim el pastís o se l’acaba menjant l’altre.
M’agradà l’actitud i la pressió constant de l’equip. Anàvem a guanyar i això es transmeté dins terreny de joc. Es feu un partit seriós i acord al que se’ns exigia. Una pena l’errada de Pereira en, per mi, l’ocasió més clara de tot el partit, encara no entenc com decidí xutar amb l’exterior del peu quan el més fàcil era empènyer la pilota amb l’interior, estaríem parlant d’una victòria grana.
Pel que fa a la disposició tàctica del Nàstic, personalment em va fer mal a la vista tenir Pedro Martín i Pol Domingo escorats a banda dreta i esquerra respectivament, tot i que feren un bon partit, no crec necessari fer aquesta mena d’invents que d’alguna manera resten potencial a uns jugadors que en les seves posicions són més vàlids. Penso que Pedro hagués estat molt més útil sent referència amb Oliva al centre, rematant pilotes arribades llavors per unes bandes més obertes i més profundes.
Férem també algunes errades evitables que ens haguessin pogut costar el partit, sobretot en dues sortides per dalt de Bernabé on posà les mans molt toves. És cert però, que després el porter tingué aturades de mèrit que compensaren aquests errors.
Amang no jugà, per mi un dels jugadors més perillosos del Nàstic en l’actualitat. Comentà al final del partit Seligrat que arrossega molèsties físiques des de fa alguns partits, no entenc com aquesta informació es dona ara i no abans, tenint en compte que ja fa temps que l’afició no ha entès moltes de les seves suplències o no convocatòries.
En definitiva, l’equip estigué bé, però hem de començar a sumar punts de tres en tres, necessitem guanyar aproximadament la meitat de partits que queden per salvar-nos, i això no serà gens fàcil, no n’hi haurà prou en merèixer més, hem de sumar. Us ho diu un boig pel Nàstic.
