Perdre davant el Zaragoza podia entrar dins dels plans del nostre equip, però fer-ho de la manera que es va fer em treu de polleguera.
A la primera part tres arribades de l’equip maño i ens fotem dos gols en pròpia, i a la segona ens fan el tercer, que gairebé és també mig gol nostre. Si a tot això li sumes que l’afició contraria se te n’enfoti a la cara amb càntics varis, olés i que si ‘a Tercera’, l’emprenyamenta és encara més gran. Sap greu però és el que hi ha.
Hagués estat bé passar de ronda amb aquest format d’un sol partit, on el desgast és menor que quan era a doble i tenies l’afegit que et podia tocar un gran a casa, però en fi, estem out de les dues copes i ja sols queda seguir lluitant per sortir del pou de la lliga, no hi ha més.
Del partit sols destacaria quatre coses: el bon partit de Pol Domingo, el golàs de Pol Ballesteros, que Brugui segueix on fire (li poden sortir més o menys les coses però va al límit sempre, no s’amaga) i novament el bon encontre que va fer Thomas Amang (jugador que encara no entenem com de vegades no va ni convocat) i de retruc la xiulada a la banqueta quan, sent el millor, el van canviar. Coses de Seligrat.
Arribem a dimecres i partit davant el Llagostera, camp de trist record. Calia sumar de tres en tres, però ja a la roda de premsa Seligrat feia bo un empat. I així va ser: 0-0, un puntet i gràcies.
Bon partit dels dos porters, tot sigui dit. Van haver-hi ocasions per les dues bandes, però no podia faltar l’ensurt del dia amb aquella sortida de Bernabé, que en lloc d’agafar la pilota surt a buscar papallones (on a tots se’ns van posar per corbata) i ja donàvem per fet que era un nou gol-regalet made in Nàstic, però per sort la pilota va anar fora.
Novament destacar el bon partit de Pol Domingo, aquesta vegada de lateral. El noi s’està guanyant seguir al primer l’equip. De la resta de jugadors dir que van estar millor que el dia del Zaragoza, però tampoc estem per tirar coets. Que ningú es vingui amunt, però anem millorant, cosa positiva sobretot veient el Tourmalet futbolístic que ens espera.
Diumenge ens visita el Barça B. Ja sabem com les gasten aquests filials; igual les veuen quadrades com et foten un bany en tota regla. Sarsanedas, el jugador que sonava aquest estiu pel Nàstic, s’ha trencat, i sembla que igual tampoc ve Riqui Puig si finalment el convoca Quique Setién.
Veurem al final quin equip presenten, però qualitat segur que no li faltarà. Crec que podem tenir la millor entrada dels partits jugats en diumenge fins ara. Això sí, hem de sumar els tres punts com sigui, ni empats ni mandangues: a per la victòria sempre.
No volia tancar la columna sense fer esment al tema fitxatges: mare de Déu! Marxa Perone, arriba Ribelles i a les primeres de canvi se’ns trenca! No, si és que sembla que hem trepitjat merda! Ja és tenir el gafe aquest noi: fitxa pel Nàstic, es lesiona i al seu ex equip li toca el Madrid a la Copa del Rei. Apa, fot-li gasto!
De la resta de futuribles o sortides, res de res. A seguir esperant, no queda altra. Seguim al pou, però almenys veiem un xic de millora que esperem segueixi diumenge. A fe no ens guanya ningú. Casum l’olla!
Vinga família, ens veiem dimecres. Moltíssimes gràcies a la gent que em comenta les columnes als diferents grups nastiquers i a la resta de xarxes socials: “gallina de piel”. I que, ja sigui dins l’estadi o a la prèvia dels partits, em diu que se sent identificat amb la columna. D’això es tracta, sols sóc un aficionat més…un nastiquer de comarques.
Una abraçada a tots i a totes. Fins al final, força Nàstic!
