És segurament una de les preguntes que més s’ha repetit els últims dies. L’ariet camerunès demostra ser un actiu molt útil per al conjunt grana cada cop que salta a la gespa, però la seva participació en l’equip és realment pobre. Ni Xavi Bartolo primer ni Toni Seligrat ara semblen tenir massa fe en el jove davanter que ofereix bon rendiment cada cop que salta a la gespa del Nou Estadi.
Thomas Amang va signar amb el Nàstic procedent del Molde FK noruec el 26 d’agost, pocs dies abans del tancament del mercat d’estiu. Va arribar a Tarragona com un complet desconegut, el típic fitxatge random del Nàstic que tant pot sortir com Kakabadze o Thioune, fent-se un lloc en l’onze i destacant, com Sadik i Maloku, autèntics fracassos de la direcció esportiva. Una verdadera incògnita.
Problemes amb la documentació i la tramitació de la fitxa de l’africà van obligar a fer-nos esperar gairebé al novembre per veure a Amang lluint l’elàstica grana. El debut del camerunès fou al Prat i en un partit de quarts de Copa Catalunya. Tot i la derrota grana (1-0) Amang va fer una bona actuació, mostrant-se com un dels jugadors més actius de l’atac grana i guanyant-se la titularitat pel següent partit de lliga, contra l’Espanyol B, que ni Pedro Martín lesionat, ni Jonathan Pereira, sancionat van poder disputar.
No va aconseguir marcar en l’empat (2-2) contra el filial periquito, però Amang va demostrar a base de potència, velocitat i actitud que Bartolo podia comptar amb ell com una opció vàlida i diferent de la resta de davanters de la plantilla: ràpid, potent, amb mobilitat, intensitat i pressió. Fou la primera aparició de l’ex del Molde al Nou Estadi i ja va començar a aixecar l’interès d’alguns aficionats nastiquers.
Però després de dues bones actuacions, i sense avís previ, Thomas Amang va desaparèixer del mapa. Alguns partits no anava convocat i d’altres simplement es quedava a la banqueta durant els noranta minuts, però no vam veure reaparèixer a Amang fins a l’eliminatòria de la fase prèvia de Copa del Rei. Els granes empataven amb l’Olot quan a la pròrroga va emergir la figura de l’ariet camerunès per convertir-se en l’heroi del partit i, amb un doblet (el primer, un golàs), classificar al Nàstic per a la següent fase del torneig del KO. Havia passat més d’un mes i mig des de l’última aparició d’Amang amb la samarreta del Nàstic, però tot just en els primers minuts que va disputar sota les ordres de Seligrat, va tornar a reivindicar-se i es va destacar com un jugador a tenir en compte.
Tot i ser l’artífex de la classificació copera, en el següent compromís de lliga, Amang tornà a la banqueta. Però la derrota momentània va fer que Seligrat hagués de prendre decisions ofensives i Thomas Amang va substituir a Pol Ballesteros passats els primers deu minuts de la segona part. No va poder fer res per evitar la derrota de l’equip, però Amang una vegada més es va mostrar molt actiu durant els 35 minuts que va disputar i va esdevenir el jugador més perillós de l’atac grana. Després del bon final d’any, va arribar el 2020, i amb ell Amang tornà a la seva vida de sempre en desaparèixer per sorpresa de tots de la convocatòria de la visita a l’Orihuela.
Però la Copa del Rei sol ser la competició que més oportunitats ofereix als suplents dels equips, i precisament els dos gols d’Amang contra l’Olot en la ronda prèvia, li van permetre gaudir d’una nova oportunitat en l’eliminatòria de 1/32 de final de Copa del Rei que van disputar Nàstic i Zaragoza al Nou Estadi. Els aragonesos van eliminar al Nàstic, però Amang va liderar una vegada més l’atac grana davant de dos centrals de renom com Guitián i Grippo, creant constants situacions de perill que no va aconseguir convertir en gol. Però tot i el bon partit del davanter, Seligrat va decidir substituir-lo al minut 65, generant una gran xiulada de rebuig al canvi per part de les grades del Nou Estadi. L’entrega i força del camerunès comencen a conquerir l’afició grana.
Una vegada més, tres dies després de completar una gran actuació, Thomas Amang va tornar a veure com es passa els 90 minuts a la banqueta. En un partit important, on el Nàstic estava arribant a la porteria rival sense aconseguir finalitzar en gol les seves oportunitats, Seligrat va preferir donar-li entrada a Jonathan Pereira, que, almenys de moment, no ha demostrat tenir més nivell del que ofereix Amang cada cop que salta al terreny de joc i se l’ha vist més desencertat que el camerunès de cara a porteria.
És quelcom que em costa molt d’entendre. Contractes un jugador jove i amb projecció, amb característiques totalment diferents de les de la resta de davanters de la plantilla, demostra que té nivell per aportar coses a l’equip i el resignes a la banqueta setmana rere setmana. Amang solament ha disputat 256 minuts amb la samarreta grana, 90 a la Copa Catalunya, 86 en competició regular i 80 a Copa del Rei, deixant un gol cada 128 minuts disputats, una mitja superior a la de qualsevol altre davanter grana.
Veient el bon rendiment del camerunès, sumat als dubtes a la davantera de l’equip: Pedro Martín ha estat l’únic capaç de consolidar-se com a referència ofensiva grana, però tampoc està deixant grans números i el seu rendiment no acaba de ser l’esperat. Jonathan Pereira no està aportant tot el que s’esperava d’ell i només ha anotat un gol fins ara, mentre que ha fallat més d’una ocasió clara. Finalment Gerard Oliva s’ha passat la meitat de la temporada lesionat i ara que comença a reincorporar-se tampoc ha demostrat estar per sobre d’Amang en les seves participacions. Així no s’entén que l’ariet camerunès estigui tenint tan poca participació en l’equip si cada oportunitat que li ofereixen l’aprofita i es fica, cada vegada més, al Nou Estadi a la seva butxaca.
