Per fi! Tres puntets al sarronet! Ja tocava, òndia! I dos partits fent rosquilla a la porteria…bo això!
Victòria davant un rival molt complicat, que si guanyava (no ho oblidem) es posava líder de la categoria. A priori, siguem sincers, l’encontre no pintava gaire bé, però ves per on, el partit més complicat el guanyem: tres puntets i contents com uns gínjols. Coses d’aquest Nàstic imprevisible, capaç del millor i del més lamentable.
Per fi una setmana per gaudir. També és cert que en sortir del Nou Estadi molts encara ens miràvem com si se’ns fes estrany celebrar una victòria. Casum l’olla! És que no estem acostumats a aquestes alegries! Mira que és greu això!
Del partit cal tornar a destacar a Pol Domingo, que porta tres partits de traca i mocador, primer marcant a un jugador com Linares el dia del Zaragoza, després a Llagostera jugant de lateral molt bé quan no és la seva posició més habitual i diumenge marcant a Abel Ruiz, jugador que equips de Primera i Segona van darrera d’ell com a bojos i davanter de la selecció espanyola sots-21; tela marinera.
Desgraciadament, a la roda de premsa Seligrat va deixar entreveure que quan entri Márquez Goldar tornarà a la posició de central amb el que això suposa. En fi, veurem com va evolucionant en Pol i que farà el míster, però les sensacions fins ara han estat molt positives.
De Brugui què dir: cada partit segueix donant una lliçó de treball i implicació. Novament molt bon partit del jugador de Bàscara.
Fer esment també a Bernabé, que porta dos partits amb la porteria a zero i que l’ajudarà a guanyar en seguretat: bona feina la del porter grana.
Excel·lent debut de Miranda: arribar i moldre. Com que al camp érem quatre i el cabo (entre el temps i que el donaven per tres canals diferents), vam poder sentir els seus crits quan manava i dirigia a l’equip, amb un bon posicionament al camp, tot un líder dins el terreny de joc. Veurem que tal s’entén amb Márquez quan aquest entri a l’equip, però fitxatge amb molt bona pinta.
No vull parlar del tema Viti i Petcoff perquè altres companys columnistes, ràdios i premsa ja en van plens, però pel vist fins ara pinten bastos i com això s’enroqui pot anar per llarg. Patata calenta per l’equip tècnic i la directiva.
Aquesta situació l’aficionat la veu molt clara i la seva decisió és la de “quan marxeu, si us plau, tanqueu la porta que fa corrent d’aire”, però crec que no és tant fàcil. Seguirem el tema atentament, però arribar a aquests extrems és greu; una llàstima, la veritat.
El que s’ha de tenir en compte és que si el Nàstic no allibera fitxes ho té negre per contractar nous jugadors, i segons la direcció tècnica encara falten un parell més de jugadors per arribar. No ho sé pas, però cal alleugerir la plantilla el més aviat possible.
Diumenge tocar anar a Andorra. Veurem què tal es presenta el camp amb les darreres nevades (que ningú en diu res), però és un partit que es juga en altura amb el desgast superior que suposa pels esportistes, i que l’aficionat que s’animi a anar-hi caldrà que vagi ben abrigat, que de ben segur allà dalt farà un fred de cal Déu.
L’Andorra s’ha reforçat força bé després dels darrers resultats, que fins i tot l’han fet sortir de la zona de play-off.
Partit on pot passar de tot. Portem dues jornades sense perdre i esperem que aquesta sigui la tercera (per ganes que no sigui), però aquest Nàstic cada vegada que ens il·lusiona (nosaltres amb poquetes coses ens animem) arriba el cop de pala que ens deixa tesos. I apa! Sant Tornem-hi! Així que ja ho veurem. Cal seguir sumant els més punts possibles per sortir d’aquest infern on portem tota la lliga.
Vinga família, setmaneta d’aquelles amb moltes incògnites amb el tema de les sortides i possibles fitxatges i diumenge amb un partit prou macot, així que a gaudir de la victòria i fins el proper dimecres.
Una abraçada a tots i a totes! Fins al final, força Nàstic!
Jaume, nastiquer de comarques
