Així com sí que m’agradaren els partits contra el Llagostera i Barça B, no ho feu tant el matx davant l’Andorra. A Llagostera l’equip fou fort defensivament però no renuncià en cap cas a l’atac, podent-se haver emportat els tres punts. Davant el Barça B, atacar estava en segon pla, però també s’intentava. A més a més l’equip no patí gaire en defensa. Per contra, davant l’Andorra, renunciàrem pràcticament a fer mal al rival i en defensa sofrirem massa, perdre el partit hagués entrat dins la normalitat. Ens emportàrem, per sort, un punt que serà positiu si guanyem a l’Ebro, rival que no serà fàcil. Falta veure també amb quin tipus de plantejament encararem aquest duel.
Al Principat l’equip és limità a defensar i esperar alguna oportunitat per marcar, poc buscada, tot sigui dit. A Seligrat li valia l’empat ja des del principi, es veié clarament en el plantejament d’un 4-4-2 tancat, però que contràriament al pretès, permeté crear massa oportunitats al rival. La bona actuació de Bernabé i la “mala punteria” en pròpia porta de Juan Rodríguez, feren possible sumar un punt.
L’Andorra circulà la pilota amb massa facilitat i no vam fer pràcticament res per evitar-ho. La seva línia defensiva, en atac, movia la bimba a plaer, per buscar després passades a les seves profundes bandes o al centre del camp per prolongar després a la davantera. No es van intentar mitigar els efectes d’aquest moviment de pilota i vam jugar amb foc.
Col·locar a Pedro o Oliva entre els centrals en defensa, endarrerint una mica l’altre davanter per pressionar després la banda on es trobés l’esfèric, hagués obligat el rival a jugar amb més precipitació o fer algun canvi de joc arriscat al tenir menys vies de passada.
Un avançament de línies del Nàstic podria haver tingut un efecte similar, això sí, vigilant llavors les passades a l’esquena i les internades per banda. Aquest pas endavant també hagués incrementat el perill en atac en cas de robatori de pilota. Però no férem res d’això: l’única pressió era en sacades de porteria, i quan el rival aconseguia treure la pilota ens replegàvem, esperant i intentant aprofitar una pilota aturada a una cavalcada de Brugui o Ballesteros, és a dir, un ventall de recursos en atac molt pobre. Clarament vam buscar un empat, però concedirem massa llibertat a l’Andorra.
Tenint en compte que l’objectiu real és la salvació, l’actual classificació, que vam acabar amb la porteria a zero, que venim de varis partits de lliga sense perdre i que l’Andorra és un bon equip, el punt és positiu, però tinguem clar que és enganyós, podríem haver tornat a Tarragona amb les mans buides, hauríem de proposar alguna cosa més en atac, i en cas de confiar-ho tot a la defensa, evitar que el rival jugui tant còmode. Podem i necessitem fer alguna cosa més per no patir fins la darrera jornada, però dit això, és evident que l’equip és més fort que fa unes jornades i millora pas a pas. Us ho diu un boig pel Nàstic.
