Toni Seligrat ha comparegut aquest divendres a la sala de premsa del Nou Estadi per analitzar la prèvia del duel que aquest diumenge enfrontarà al Nou Estadi a Nàstic i Lleida Esportiu.
El valencià creu que els dos equips arriben especialment motivats al partit, més tractant-se d’un derbi provincial.
Com ha anat la setmana: «Estem en un període de baixar càrregues i ens hem de deixar portar per les sensacions i veure com estan els futbolistes. El partit de Cornellà ha passat factura a moltes cames; muscularment això es nota, el fet de jugar un partit en gespa artificial. Aquest divendres hi ha hagut sessió de vídeo i entrenament regeneratiu al gimnàs».
Setmana per fer bo l’empat: «Des d’aquest punt de vista sí, però no estem per escollir setmanes. Hem de fer cada setmana els punts bons, i passi el que passi diumenge ho hem de fer bo a Castelló. Estem en una situació complicada, no molt, però complicada. Estem aprop d’on volem estar i necessitem punts i resultats».
Javi Márquez: «Aquesta setmana ha tornat a anar al metge. Té molta confiança en els serveis mèdics del doctor Cugat. Estem a expenses de què diuen els metges i com es troba ell. No volem donar un pas en fals. És una lesió sobre una antiga lesió. Està millorant cada setmana. Si sapigués si arriba per diumenge no ho diria, però no ho sé».
Goldar al centre del camp: «Per les seves característiques pot jugar en qualsevol posició de totes les que tenen màxima responsabilitat defensiva. Té un esperit col·lectiu tant alt que sempre està en disposició d’ajudar a l’equip. A David Goldar l’hem firmat com a central i ell és central».
Dualitat de sensacions: «Agraeixo que em digueu les sensacions que hi ha a fora; jo us puc parlar de les que hi ha dins. Necessitàvem tenir bones sensacions, que no havíem tingut mai, sense pilota. Quan jo arribo el Nàstic és el segon equip més golejat del grup i el més golejat a casa, i s’havien guanyat dos partits. Això calia canviar-ho i el canvi era fàcil: ets el pitjor equip en alguna cosa. Ens vam posar a millorar-ho i a la segona volta ens han fet dos gols en contra, un d’ells en pròpia. L’equip amb una determinada posició al camp es troba còmode, veus que es troba segur. Cada partit que hem jugat sobretot a casa, inclòs el de la Copa del Rei, cada setmana he vist a l’equip millor, amb pilota i sense. Hem sortit del pou però la foscor està aprop. La llum ens farà guanyar confiança a tots i ens ajudarà a jugar uns metres més allunyats de la nostra porteria. Puc dir que la sensació que hi ha des de dins és que l’equip se sent poderós sense pilota, i sent que el rival ho té difícil per fer mal. Cada vegada que recuperem la pilota fa que ens deixin més espais. Això ens està fent sortir d’on estàvem. A més també sentim que la gent està més amb nosaltres».
Lleida Esportiu: «El Nou Estadi és un estímul per a tots els rivals. El club, la ciutat i la plantilla que tenim estimula al rival. A això cal sumar-hi l’estímul d’un derbi territorial, dues capitals de província a Catalunya i dos clubs que cada cop que juguen es tenen ganes. Això li donarà un plus de dificultat al partit. Tindrem un rival més motivat que de costum. A nosaltres ens passarà el mateix».
Què cal controlar del Lleida: «Una mica a tots. És un equip que competeix bé i que domina tots els conceptes que s’han de dominar a la Segona B. Combinen bé, ataquen i defensen bé, estan atents a les segones jugades…».
Què vol que hagi transmès l’equip quan sortim de Castàlia: «Primer hem de sortir del Nou Estadi contra el Lleida. El primer que volia percebre i que no vaig percebre quan vaig arribar és que la gent estigués orgullosa del seu equip. El joc no és el que esperen però veuen que ens deixem l’ànima en cada pilota. Ara m’encantaria que estigués orgullosa del que veuen dins del terreny de joc, amb i sense pilota. En aquesta categoria és molt difícil. Estic cansat d’escoltar aficionats d’equips de Primera com Barça o Madrid a qui no els hi agrada el seu equip, quan van primers i juguen la Champions. Imagina’t a Segona B, a Tarragona i en un equip que està a la cua».
