Acaba la primera part a Castàlia i el sabor de boca que se’m queda és bastant bo. Veig el Nàstic com un equip entregat, que vol guanyar, que juga de tu a tu sense amagar-se i que intenta crear més joc que fins ara (l’entrada de Márquez en tingué molta part de culpa).
Em ve a la ment Seligrat i penso si serà de la mateixa opinió, no crec que li agradés una primera meitat amb tantes anades i vingudes, soc més dels que creu que hagués preferit un partit més lent i a priori més fàcil de controlar. Personalment, aquest Nàstic dels primers 45 minuts és el que m’agrada veure, un equip que no s’arronsa i que té sempre possibilitats de guanyar jugui contra qui jugui.
La segona meitat fou de més estil Seligrat; masses sorpreses a la primera amb el gol en pròpia porta i l’obra d’art de Márquez. Defensem bé porteria, i si en podem aprofitar alguna en atac, doncs som-hi. Un punt és un punt i més tenint en compte el rival i la situació a la taula classificatòria. Jo també vaig comprar aquest plantejament. De fet, al arribar el minut 70 pensava que l’empat no se’ns escaparia.
Ja a punt de continuar amb la ratxa d’imbatibilitat del 2020, noto però aquella punyalada intensa. La pilota ja és dins la xarxa defensada per Bernabé (molt encertat durant el partit). Comença a brollar la pena i la ràbia. Han tret un gol del no res. Un córner que semblava una petita navalla suïssa multiús acaba convertint-se en un ganivet de carnisser clavat a l’orgull. Tot el treball per terra, com els ànims. Marxem finalment de Castelló sense premi. Tocarà aixecar-se.
Vam fer un partit valent, mereixíem més, però el futbol només entén de gols. M’agradaria que la línia a seguir, sobretot a casa, fos el Nàstic de la primera meitat de Castàlia. Veurem.
Tingueu tots clar que patirem i molt, no veig el Nàstic salvat fins que no quedin, anant tot bé, dos o tres partits per acabar, sumem molt poc a poc. Per aconseguir aquest objectiu (de mínims, tot sigui dit) jugadors i afició hem de donar la cara i tenir tranquil·litat en els moments difícils, estem posant les bases del que serà, n’estic segur, un Nàstic guanyador, però ara toca salvar els mobles com sigui, pel civil o pel criminal. Diumenge tots al Nou Estadi, ho hi falteu, l’equip us necessita. Us ho diu un boig pel Nàstic.
