Tots esperant amb “ganotes” aquest inici de lliga, força estrany i diferent, ja no sols per la pandèmia, sense públic; sinó pel sistema de competició, difícil d’entendre per a tots i on qualsevol errada es pot pagar molt cara.
A les 18h estàvem tots i totes enganxats a la televisió, a l’Esport3 o a les diferents ràdios tarragonines. Teníem un mono de futbol que feia por. Sí que ja vam fer un tastet davant l’Ebro a la Copa Federació, però la lliga és la lliga i tots plegats ja teníem ganes de que es posés en marxa.
Partit sempre complicat quan es tracta de filials i més si parlem del Barça B, que s’ha gastat una calerada (més que fins i tot equips de la Primera Divisió); han creat una ONU d’equip en tota regla. Després parlen de la Masia, la pedrera, l’ADN Barça…
L’equip blaugrana tenia forces baixes -tot sigui dit- i, veient el partit que la setmana anterior havien jugat davant el Cornellà on havien perdut per 0-1 i amb la pretemporada que ens havia deixat el Nàstic, el partit feia molt bona pinta.
Comença el matx i el primer que ens sorprèn és la mà amb la molla disparada de l’àrbitre a l’hora de treure targetes i la duresa d’alguns jugadors blaugranes. El joc del Nàstic, amb un mig del camp d’aquells que anomenem destroyers feia que el joc no fos bonic. Molta pilotada cap endavant, amb una defensa sòlida on els davanters rivals ho tenien complicat.
Destacar la bona feina d’Albarrán, a qui li va tocar ballar amb la més lletja, l’americà Konrad De la Fuente. Al final García Pimienta el va haver de canviar veient que no podia superar al defensa grana, jugador que fins i tot va aportar centres de perill a la davantera grana. El mig del camp, el que he comentat: lluitador però poc fluid en la passada i que, a l’hora d’atacar, les pilotes passaven per sobre d’ells com qui veu passar un avió.
A la segona part, amb l’entrada de Fullana, va millorar un xic el mig-camp, però tampoc per tirar coets. Al davant era un vull però no puc, gens de perill davant la porteria de l’alacantí Iñaki Peña.
Acaba la primera part amb un just 0-0 i a la segona part arriba la jugada tonta del partit: una pilota clara pel porter Wilfred, que fa un rebuig de punys d’una pilota que venia baixa, rebota com si fos una paret de frontó en Arnau Comas (que per cert, no havia fet encara cap gol amb el B) i au! El típic gol “regal amb llacet” al que fa temps ens té acostumats el Nàstic. Allò va ser com un cop directe a la mandíbula que deixà al Nàstic grogui, sense força de reacció.
L’equip es desinflà de mala manera i no es va despertar fins als darrers minuts, on un penal on fins i tot els comentaristes de TV3 van posar el crit al cel…Penal claríssim! Però res, l’arbitre se’l menja amb patates i primera derrota grana…per variar.
No em val que era un camp on es podia perdre. Amb el format de lliga actual cada partit s’ha d’agafar com una final i diumenge l’equip no va estar a l’altura; porter amb errada greu, defensa sòlida (del millor), mig camp gens creatiu i davantera amb una sequera preocupant…Ja he perdut el compte dels minuts que fa que Pedro Martín no fa un gol. Sort en tenim de Brugui.
Sí, la derrota ve d’una errada puntual i no ens xiulen un penal com una casa de pagès, l’empat a zero possiblement hagués estat el més just, però cal sumar de tres en tres i més si els punts s’acumulen a la segona fase. Però per aconseguir això cal fer gols, i això diumenge no va passar.
Ara tenim un interessant encontre davant el Llagostera (ni oblit ni perdó) a la Copa Federació, i el cap de setmana debutem a casa davant el Badalona, que va ser rival directe nostre durant la temporada passada, recordem-ho, per no baixar.
En fi, cal passar fulla i seguir endavant. Això no ha fet més que començar, però anem amb compte: és un clar avís de com pot anar la situació enguany.
Aprofito aquesta primera columna de la temporada per agrair a l’equip de PortalGrana.cat la seva confiança (un any més) i donar-me totes les facilitats i llibertat per escriure aquesta columna. Moltes gràcies cracks!
Vinga família! Fins dimecres, esperem que amb bones notícies.
Una forta abraçada a tots i a totes! Encantat de retrobar-nos una temporada més.
Fins al final! Força Nàstic!
Jaume, nastiquer de comarques
