El Nàstic va empatar al Nou Estadi contra el Badalona. Per molta polèmica que hi hagués al partit, això és l’únic que importa. És un punt sumat de sis disputats en una lliga de seixanta (cinquanta-cinc com a màxim pel Nàstic ara mateix). La situació ni és crítica ni és greu, però és certament preocupant i cal reconduir-la abans que sigui massa tard.
Bé és cert que l’equip fins ara ha estat perjudicat (i de quina manera) per les actuacions arbitrals però la injustícia forma part del futbol i l’hem d’acceptar. Si fins ara els àrbitres ens han pres quatre punts, esperem que en un futur ens els donin d’una manera o altra. Al final els àrbitres de Segona B són molt dolents i també s’equivocaran a favor nostre.
A vegades el més contraproduent de ser perjudicat no és el fet de perdre punts sinó centrar-se només en els àrbitres i no analitzar que va fer malament l’equip, un error que no ens podem permetre el luxe de cometre.
I em sap greu repetir-me però els problemes de l’equip van ser els mateixos del primer partit: som molt sòlids en defensa però no tenim cap mena de perill en atac. No sé si el problema fou que no vam saber desequilibrar prou la defensa badalonina o que no ho vam provar amb prou ganes, perquè quan vam pujar una marxa més que l’equip badaloní (els últims 15-20 minuts) vam ser molt superiors i vam generar, per fi, ocasions de gol amb relativa facilitat. Tanmateix, no sabria dir com va afectar el cansament dels jugadors (tant els granes com els visitants) a la millora del Nàstic en el tram final, però, sigui com sigui, és un punt a tenir en compte, si l’equip tenia gasolina per pujar una marxa al partit, per què va tardar tant a fer-ho?
Una altra cosa que em fa ràbia és pensar que amb el Nou Estadi ple, el partit podria haver estat una altra història i que el Nàstic hagués millorat el seu rendiment, però tal cosa és impossible de comprovar i de moment, sembla que ens n’haurem d’anar acostumant a veure el Nàstic des de casa.
Només podem seguir endavant, sabent que tot es pot reconduir i que pitjors inicis han acabat en grans èxits, però recordant sempre que cal aprendre de cada pas i millorar de mica en mica, sense prestar atenció als elements que no pots controlar, perquè no hi ha manera de canviar-ho, desgraciadament, això.
Cal demanar-li quelcom més a un equip i una plantilla destinada a lluitar per objectius importants aquest any i fer oblidar a l’afició els mals resultats de les últimes temporades. Més encara si recordem, que aquesta, no serà una temporada més, és una temporada clau per la formació d’una nova divisió, i per tant, no es permet fallar. S’ha de lluitar fins a l’últim alè, perquè el futur del club depèn d’aquesta campanya.
