Encara amb l’emprenyamenta de la derrota davant el Llagostera (ni oblit ni perdó) ja comentava, a la darrera columna, que el partit davant el Badalona em feia més por que una pedregada i, tal qual, va passar. 0-0, un puntet de sis a la lliga i tres partits sense guanyar…En fi; els nastiquers, per desgràcia, a tot això ja hi estem més que acostumats.
Un apunt: ens cal renegar tant pel tema arbitratge? Vist lo vist sembla que serà el Pare Nostre de cada dia, així que perquè no anem per feina abans i que els temes de possibles penals, errades puntuals i gols anul·lats no ens afectin tant? Dic jo, eh?
Ara mateix no estem per tirar coets; portem tres partits seguits amb la mateixa historieta i l’equip, malgrat es vulgui amagar moltes vegades en aquestes protestes totalment normals i justes, no acaba d’agafar el ritme i ja comencem amb les primeres pors com ens va passar amb Carreras, on vam fer una bona pretemporada però una vegada va començar la lliga…cagada l’hem.
Encara no entenc aquesta mania de Seligrat de posar un mig del camp “destructor” sense idees, que obliga a la defensa a iniciar jugada en llarg, on moltes vegades regalem la pilota o obliga als davanters a baixar fins el mig del camp per intentar arrencar una jugada d’atac.
Fullana, que en principi sembla ser el cervell de l’equip, sols queda per a les segones parts i cames ajudeu-me. També li cal un bon escuder al costat per fer la feina bruta; ell sol ho té molt pelut. Algú sap què passa amb Fran Miranda? Que d’intocable, de ser la veu del míster al camp, jugador que donava caràcter a l’equip, ara ni juga.
Al davant la pólvora està mullada, però cal dir en el seu favor que poques pilotes els hi arriben en condicions i que fan un desgast gran pujant al mig del camp a buscar pilotes. Però si les poquetes ocasions que tenim no les aprofitem, ja hem begut oli.
Cauen crítiques sobre Gerard Oliva, quan fa dos dies tots estàvem molt contents de la seva renovació. Fran Carbià que el seu fitxatge era important per pujar el nivell de l’equip i de moment poca cosa l’hi hem vist, Pol Ballesteros que les veu quadrades, Pedro Martín que segueix partit rere partit (tot i que el xicot hi posa ganes) negat davant el gol, que Amang és un jugador elèctric però li falta definició…L’únic salvable és Brugui i poca cosa més. No entenc, encara, com no va sortir a Llagostera veient el tarannà que agafava el partit.
No serveix de res tenir una bona defensa si no fem un gol a l’arc de Sant Martí. Al màxim que aspirarem serà a un 0-0 i qualsevol errada (ja sigui d’un jugador nostre o d’una decisió arbitral) es pagarà molt cara i això crec, sincerament, és el que ens està passant ara mateix…així que “espavilina”! Cal anar des del principi a pel partit, no queda altra. Però serà capaç Seligrat de canviar el sistema? Aquesta és la pregunta que ens fem tots.
Aquest equip dóna per més, sens dubte, però cal posar les fitxes al seu lloc, sinó no sé pas; però en cada empat o derrota ho torno a recordar, perquè sembla que molta gent encara no està al cas del sistema de competició: no es paga car, es paga caríssim! I ara mateix no estem per regalar res. Ja hem fet el primer acte de fe perdent una calerada per no passar ronda a la Copa Federació i tampoc, de retruc, poder arribar a la Copa del Rei, així que ja comencem econòmicament fent fallida aquesta temporada.
Proper partit davant l’Olot, a l’hora del vermut, on sembla que preocupa més que no hi torni a haver un ciberatac a la plataforma de Footters que el propi partit.
L’Olot, que pobres, les estan passant fomudes amb el tema Covid-19 i que vindran amb unes ganes boges de sumar, així que apretem els matxos i intentem sortir a solucionar el partit de bon inici. Sinó feina rai, ja us ho dic ara.
Vinga família , no defallim i a per la primera victòria, sinó la cosa ja començarà a posar-se complicada de veritat. Fins el proper dimecres. Una abraçada a tots i a totes! Fins al final! Força Nàstic!
Jaume “Nastiquer de comarques”
