El Nàstic ja ha aconseguit la primera victòria de la temporada. Enfront l’Olot, Seligrat plantejaria altre cop un 4-3-3. Això sí, amb Fullana i Carbià de titulars, deixant a Tienza i Pedro Martín (també Amang) a la banqueta. La titularitat de l’interior balear canviaria el guió que es va poder observar durant gran part del partit enfront el Badalona. L’equip, amb Fullana, va jugar més amb la pilota i mitjançant una possessió ofensiva i efectiva per tal de fer arribar les pilotes a les bandes i finalitzar jugades amb perill. A més, també va plantejar el típic joc llarg cap als extrems, buscant durant la gran majoria del partit les botes de Roger Brugué.
L’ajuda de Miranda en aquesta possessió també seria destacada en diversos trams del partit. El jugador, en posició de pivot defensiu, ajudava en els suports defensius per tal de treure la pilota ordenada i jugada. L’equip, amb aquest joc de possessió i llarg a les bandes, conduït i dirigit per Fullana al mig de la medul·lar grana, va desarticular en certs trams la gran pressió en altura dels olotins.
L’equip de Raúl Garrido, durant el partit al Nou Estadi, plantejaria un joc de possessió quan va mantenir la pilota (incisiu Pedro del Campo al mig del camp recuperant i dirigint el joc visitant). Buscava espais davant el gran posicionament defensiu del Nàstic per arribar a la porteria de Gonzi i buscar a Chabboura: un mal de cap constant per a la defensa del Nàstic. Com hem comentat abans, l’equip de la Garrotxa també jugaria amb una pressió alta amb l’objectiu de recuperar la pilota a 3/4 de camp i finalitzar jugades perilloses per buscar el gol.
Aquest joc de Garrido provocaria que l’Olot tingués l’ocasió més clara de la primera part: una pilota aèria dels visitants provocaria que Xumetra guanyés l’esquena a la defensa del Nàstic i, gràcies a la seva forta pressió, poder aconseguir l’esfèric per rematar al travesser de la porteria grana.
Durant l’inici de la segona part aquest futbol de possessió i pressió alta de l’Olot s’imposaria durant els primers minuts, aconseguint una clara ocasió per part de Chabboura que refusaria Gonzi. Cal destacar també, un altre partit més, la gran pressió individual i col·lectiva del Nàstic. La forta pressió grana en altura obligaria a l’Olot a jugar en llarg, perdent en diverses jugades la pilota en favor del Nàstic, el qual tornaria a iniciar jugada en atac.
D’altra banda, l’ofensivitat del Nàstic seria molt superior a la del quadre visitant. La barreja de joc de possessió i de pilotes llargues cap a la banda dotaria a l’equip de Seligrat de més idees i qualitat per arribar a la porteria de Pol Ballester sense nerviosismes. La nova posició de Bonilla (intercanviant bandes durant tot el partit i interioritzant-se al mig del camp) permetria novament a Joan Oriol tenir un paper ofensiu a la banda esquerra a l’estar el carril alliberat, per tal d’efectuar centrades perilloses al centre de l’àrea cap a Gerard Oliva i Brugué.
L’últim protagonitzaria un partit excels sent un tot terreny ofensiu: seria incisiu pel seu carril dret intentant perfilar-se, al rebre pilota, per rematar amb perill; i també buscant, en posició de «9» d’àrea, les pilotes i passades per rematar a porteria. Brugué també dirigia part de l’atac grana sent, en els dos gols, protagonista: en el primer, efectuaria una gran passada aèria cap a Fullana (l’assistent); i en el segon conduiria un contraatac de manual (amb una gran passada filtrada d’Albarrán) per aturar-se a l’àrea i assistir en el millor moment (després de la sortida de Ballester) a Pedro Martín. Brugué és vital pel Nàstic: MVP del partit sens dubte.
A més, Bonilla també destacaria en l’atac grana durant tot el partit. La seva importància ofensiva cada cop és més latent i això és molt positiu per a l’equip i per Seligrat. La seva visió de joc ofensiva li permetria veure la gran passada de Fullana per tal d’arribar en segona línia i rematar la pilota per marcar el primer gol del Nàstic a la lliga (tot i que a l’acta arbitral se li dóna a Gerard Oliva). Durant el primer temps també seria partícep en les constants onades en atac intentant buscar la pilota i buscar espais per rematar amb perill a porteria.
En atac, una altra bona notícia va ser el joc de Pedro Martín. Tot i el gol (propi d’un «9» d’àrea amb la pausa i l’espera per rematar a plaer), el seu posicionament seria més efectiu i rellevant en el joc que en altres partits. Seligrat, amb l’entrada d’Amang a banda esquerra (i estant també Joan Oriol alliberat), va permetre al davanter malagueny interioritzar el seu joc i fer una línia de dos davanters amb Gerard Oliva. Pedro, amb la presència de Gerard Oliva com a «9» (un altre cop buscant sempre la pilota per rematar-la però sense sort en l’execució), va aconseguir trobar la seva millor versió sobre el verd del Nou Estadi. És important que Pedro Martín vagi allunyant-se, cada cop més, de la banda esquerra, on no fa (ni farà) efectiu el seu potencial golejador.
En conclusió, enfront l’Olot, Seligrat va donar amb la tecla de l’equip. Fins a l’arribada del gol, l’equip va aconseguir diverses ocasions de perill sense perdre els nervis i trobant idees a 3/4 de camp per finalitzar i pressionar la sortida dels visitants. Brugué va ser el timó de l’atac, juntament amb Fullana i la seva qualitat per dirigir la possessió i sortida de pilota amb Miranda. En l’apartat psicològic, els gols de Bonilla i Pedro Martín van resultar positius pels jugadors i l’equip. Bonilla comença a prendre importància en el seu nou posicionament igual que Pedro, interioritzat al centre de l’atac.
Parlant de l’apartat defensiu, l’equip grana tornaria a exercir un gran paper. Tot i les diverses ocasions perilloses (poques, però) dels visitants, Quintanilla, Jesús Rueda i els laterals Albarrán i Joan Oriol (amb els seus respectius papers d’altura en el camp) formarien una rocosa defensa per tal de no permetre a l’Olot trobar espais i no poder trobar idees a 3/4 de camp. Cal destacar també el gran partit i serietat del porter Gonzi.
Un molt bon paper en ambdós sectors (defensa i atac), units pel joc de Fullana i el gran paper de Brugué dirigint la materialització dels gols de l’equip i les seves ocasions de perill.
El Nàstic va poder trobar, per fi, la seva millor versió aconseguint tres punts importants per seguir endavant. El pròxim objectiu: l’AE Prat.
