Crec que no era tan difícil posar al mig del camp les peces on tocava…és que tothom ho veia, rellamp! Ja tindrem moments per utilitzar un centre del camp destructiu.
Diumenge es va demostrar que la dupla Fullana-Miranda va donar més fluïdesa a la pilota i, de retruc, més opcions de gol pels atacants i menys desgast; molt bona feina dels dos.
Es van crear forces ocasions, però no ens vinguem amunt que us conec; que l’Olot en va tenir una al pal amb el 0-0 que possiblement hagués canviat la pel·lícula del partit. És el de sempre, ens arriben poc, però molt clares.
Bon treball, una setmana més, en defensa (ara mateix del millor de l’equip) amb el premi de la “rosquilla” a la porteria; un mig del camp millor que el que havíem vist fins ara; i al davant gol de Pedro -d’aquells d’estar amb la canya- i l’altre que sembla li van donar a Gerard Oliva. Dos jugadors dels quals necessitem els seus gols com el menjar.
Brugui novament en la seva línia de bon joc i Carbià bona feina en la pressió però sense la recompensa del gol. Del partit poca cosa més a dir; de moment el millor dels tres que portem a la lliga.
Entrem amb el tema Footters: les xarxes al començament del partit treien fum i les queixes eren constants. Sort en vam tenir que almenys per Twitter o Instagram es va poder veure, però portem dues setmanes que la plataforma fa aigües per tot arreu: que si el ciberatac, que si la plataforma no aguanta tant volum de gent…
Aquí cadascú fot cullerada. No ho sé pas, no sóc tècnic en això, però l’any passat Footters anava força bé i les queixes venien més pel que fa als comentaristes (no el del Nàstic) o a la realització.
Els caps de màrqueting s’han lluït enguany; entre els abonaments sense cap tipus de descompte, regal de carnet per a 9 partits perquè els gaudeixi un altre (o sigui, que a més a més els hi fem la feina a ells de buscar possibles nous socis), una mascareta lletja de pebrots (quan a la tenda en tenen una de ben maca amb l’escut en venda), la plataforma Footters que no rutlla i el descompte per comprar la samarreta…en fi.
Ara és quan surten els que si això tant fa, que si jo renovo per amor al club i les autofloretes que més d’un a les xarxes es tira a sobre. Cadascú té els motius per renovar o no renovar i tots són respectables, però em rebenta els que la seva renovació l’escampin a les xarxes com un acte de fe sublim i al que tots hem de fer reverència: doncs que sí, que d’acord, que val. Si estan contents així, doncs au! Medalleta per a vosaltres.
Proper rival: AE Prat, equip que sempre ens ha donat feineta, especialment al seu camp, amb ex granes com el “Chino” Montero i Roger Figueras a les seves files.
Sempre, davant els pota blava, han estat partits de molta brega i mono de treball, així que caldrà filar prim i intentar mantenir (encara que a hores d’ara és fictícia) aquesta segona posició a la classificació, que ens donaria el pas a lluitar per coses importants.
Enguany cada partit és una final i en aquest subgrup les garrotades seran tremendes per aconseguir, com a mínim, entrar a la lliga Pro. Personalment crec que tot anirà molt ajustat, així que cada victòria és vital i no ens podem adormir.
Vinga família, esperem seguir amb aquesta bona línia de diumenge passat i rascar novament tres puntets.
Fins el proper dimecres. Una forta abraçada a tots i totes. Fins al final! Força Nàstic!
Jaume “Nastiquer de comarques”
