El Nàstic de Tarragona sortiria, en el fatídic empat davant l’AE Prat, amb un 4-3-3 on l’absència, per molèsties musculars, de Pedro Martín a la banda esquerra -sent Oliva el davanter centre- seria il·luminada per la primera titularitat de la temporada de Pol Ballesteros. Amb Brugui a la banda dreta, formarien la parella d’extrems de l’equip. Ribelles per Fran Miranda al centre del camp, Trilles per Jesús Rueda al centre de la defensa i Pol Domingo per Albarrán al lateral dret: serien les altres novetats de l’onze de Seligrat al Municipal Sagnier.
El tècnic grana plantejaria un joc alt i amb l’objectiu d’evitar perills innecessaris del conjunt potablava. Juntament amb el joc de pilota de Fullana, l’equip efectuaria pilotes llargues a les bandes del Nàstic per tal de fer arribar el perill, mitjançant els extrems, a la porteria del Prat. El conjunt local, per la seva banda, també efectuaria un joc ofensiu dominat pels bandes (laterals i extrems). L’AE Prat, a l’arribar a 3/4 de camp per les bandes, intentava atreure marques de jugadors grana per trencar la línia defensiva; i també, mitjançant les desmarcades, guanyar les esquenes per atacar amb perill la porteria defensada per Gonzi. Amb l’expulsió de Trilles, això si, les pilotes penjades (pels bandes del Prat) a l’àrea del Nàstic, per aconseguir remats de cap o pilotes mortes, serien la principal tònica ofensiva dels potablava.
Parlant un altre cop de l’ofensivitat grana, tornarien els vells fantasmes dels primers dos partits. L’equip estava ben posicionat defensivament però a l’hora d’atacar i materialitzar jugades de gol, les idees desapareixien. Els extrems del Nàstic, durant els primers 30 minuts, baixaven massa a rebre pilotes davant la poca altura dels laterals; o no trobaven solucions encertades davant les pilotes que rebien. Seligrat, doncs, demanaria més altura a Brugui i Ballesteros: que es desmarquessin i busquessin mitjançant l’enginy, la visió de la pilota i els moviments corporals, guanyar les esquenes als laterals i la defensa de l’AE Prat. El gol arribaria gràcies a una pilota alta que Brugui, amb enginy i força corporal enfront els defeses locals, guanyaria i remataria perillosament. Tot i el refús del porter Craviotto, la gran visió de joc de Ballesteros -encertat en la seva posició després del remat de Brugui– li permetria avançar-se, en intencions, a la defensa del Prat per rematar a plaer i marcar el primer gol del partit. Una gran acció de joc d’ambos extrems que farien cas a les indicacions ofensives del tècnic descol·locant als jugadors defensius locals.
Tot i el gol, com s’ha comentat anteriorment, el Nàstic desaprofitaria ocasions ofensives (poques durant els 90 minuts) que li haguessin permès agegantar el marcador. Oliva el primer; el davanter de Riudecanyes va estar descol·locat i poc encertat en la seva feina de «9» d’àrea: ha de mossegar més, pressionar més a l’àrea rival i ser més perillós -i letal- quan té la pilota als peus o amb l’opció de remat. Brugui també desaprofitaria una gran ocasió a la segona part degut a una inoportuna descol·locació a l’hora de rematar després d’una jugada de contraatac.
En l’apartat defensiu grana, l’equip va estar excels. Tot i alguna ocasió de perill del Prat per la banda i el gol a l’últim minut, el Nàstic estaria rocós i sòlid en defensa impossibilitant al Prat poder penetrar a l’àrea i obligant-lo a centrar pilotes i concentrar el seu atac per les bandes per trencar la línia o guanyar les esquenes. La gran pressió col·lectiva i individual grana, present durant tot aquest inici de temporada, també seria efectiva per descol·locar als potablava i desajustar el seu joc amb pilota. El Nàstic, amb aquest gran plantejament defensiu, va controlar al Prat durant tot el partit evitant la seva ofensivitat i creant, davant l’augment de l’altura dels potablava, ocasions de contraatac per tal marcar el segon gol i poder sentenciar el partit. L’expulsió de Trilles i l’assetjament constant dels locals amb pilotes penjades, però, van propiciar el gol de Padilla, «embrutant» el rocós joc del Nàstic per aconseguir el triomf amb inferioritat numèrica.
En conclusió, el Nàstic segueix millorant partit rere partit el seu joc defensiu. La línia defensiva grana va desarticular l’atac del Prat i el seu paper ofensiu sobre el verd del Municipal Sagnier. Únicament, i per desgràcia, la insistència local mitjançant centres a l’àrea, van provocar el gol del Prat l’últim minut, en un dels pocs desajustos defensiu de l’elenc de Seligrat.
El problema del Nàstic va tornar a recaure en l’atac i les poques idees per materialitzar jugades perilloses i, també, crear-les. El joc en llarg buscant els bandes, va ser superior a la possessió amb l’esfèric i el joc pel mig del camp. Per una altra banda, la falta d’un jugador que compleixi un paper de «9» d’àrea durant tot el transcurs del partit, també va provocar -i està afectant aquesta nova temporada 2020/21- el poc paper golejador del Nàstic.
Pròxim objectiu: el FC Andorra al Nou Estadi.
