Des de fa unes setmanes són molts els que pensen que al Nàstic li falta gol. La realitat diu que en 4 jornades de lliga els grana només han marcat 3 gols.
Probablement avui dia el Nàstic té una de les millors plantilles de tota la categoria, però la història recent diu que això serveix de poc, i menys encara en una categoria tan complicada com és la Segona Divisió B.
Els més puristes des de fa molts anys demanen un davanter centre golejador. Un d’aquells que s’aproxima als 20 gols per temporada. Malauradament això no passa des de fa molt. Concretament en l’última dècada el que més s’ha aproximat ha estat Marcos Jiménez de la Espada amb 17 gols la temporada 2012-2013 a Segona B. Tot i aquesta bona xifra, el Nàstic no va aconseguir l’ascens a Segona A.
Avui molts demanen a Pedro Martín i a Gerard Oliva fer un pas endavant. La temporada passada només van anotar 5 i 3 gols respectivament. És cert que la lliga es va suspendre per culpa de la covid i que només es van disputar una mica més de la meitat de partits.
Enguany els dos són els davanters referència. De moment els dos porten un gol. En les últimes setmanes s’ha especulat molt sobre la possibilitat de jugar amb els dos puntes o deixar definitivament a Oliva la banqueta.
Gerard Oliva, segon capità de l’equip, és un dels líders al vestuari. La seva experiència aporta molt, i a sobre és un jugador criat a la casa i que estima al club.
D’altra banda trobem a Pedro Martín, que en les últimes jornades ha jugat una mica més allunyat de la porteria rival o per banda.
La resta de davanters del club com Fran Carbià o Brugui no són pas homes golejadors, però sí que poden aportar el seu granet de sorra de cara a porteria.
La història recent diu que aquest problema no és nou. Els problemes del Nàstic per determinar el ‘9’ pur, el davanter centre referència vénen de molt lluny. Fent un ampli repàs dels últims deu anys veiem grans noms propis que no van aconseguir tenir certa regularitat i d’altres que en un principi no eren destinats per marcar gols i sí que ho van fer.
Berry Powell, un davanter pur amb grans condicions físiques
Si parlem d’un ‘9’ pur en la història recent del Nàstic és inevitable pensar en Berry Powel. L’holandès va captivar el Nou Estadi durant la primera part de la temporada. El davanter procedent de l’Eredivise va anotar 11 gols en la seva primera campanya al Nàstic. És cert que no és una xifra massa elevada per un club que aspirava a grans coses. Això va ser en la temporada 2010-2011 i el Nàstic va finalitzar en la posició 18, tres punts per sobre del descens.
Les xifres golejadores van ser molt pobres amb només 37 gols a favor. En aquest cas es veu com Powelva ser crucial per l’equip tot i que evidentment s’esperaven més gols d’ell.
‘Regularitat’, aquesta és una de les paraules que més han mancat a can Nàstic. Berry Powel després de fer una bona primera temporada, arribant a ser l’ídol de l’afició, va decebre totalment l’any següent. La temporada 2011-2012 és una de les més catastròfiques que es recorden, sobretot en xifres golejadores.
L’últim tram de temporada l’holandès es va trencar per culpa d’aspectes no relacionats amb el futbol. Per aquest motiu va ser apartat de l’equip. El Nàstic ja tenia problemes amb el gol, i per culpa d’aquesta lesió es va quedar sense un ‘9’ referent.
Amb Jorge d’Alessandro a la banqueta el club va haver de jugar l’últim tram de la temporada amb davanters centres improvisats com els migcampistes Morán i Tuni. Powel va marcar 9 gols abans de la lesió, xifra acceptable però insuficient.
A causa d’aquests problemes per trobar un davanter centre, l’equip tècnic va apostar per un jugador del juvenil, Juan Millán, que en 8 participacions en el primer equip no va ser capaç de fer cap gol.
En aquella temporada el Nàstic va perdre la categoria quedant en última posició amb tan sols 31 punts i 37 gols a favor. Segona temporada consecutiva sense superar els 40 gols.
L’altre gran ‘9’ que ha tingut el Nàstic en aquests darrers anys ha estat Marcos Jiménez de la Espada, jugador que pot presumir de ser el futbolista que més gols ha marcat en una sola temporada amb el Nàstic en els darrers deu anys. Malgrat aquesta bona xifra, el pas del davanter va anar de més a menys. La primera temporada va anotar 17 gols en lliga, però en les tres següents campanyes aquesta xifra va caure en picat.
En les següents temporades Marcos va fer 8, 9 i 4 gols. Després de ser el pitxitxi de l’equip durant la temporada 2012-2013 va veure com en les següents temporades va ser superat per jugadors que no són davanters centres purs. En la 13-14 Lago Junior en va fer 10 a la lliga, mentre que durant la 14-15 Rayco en va fer 14.
Després d’aquest periple grana a la Segona B, amb Vicente Moreno va assolir l’ascens. La temporada del retorn probablement va ser la millor de la història del Nàstic, quedant tercer a la lliga però malauradament eliminat als play-off d’ascens.
A punt de fregar el cel amb Emaná i Naranjo
Ni en aquella campanya els grana van trobar un ‘9’ pur golejador. Tot i això van trobar una parella infal·lible. Emaná i Naranjo van ser els dos noms propis de l’any a Tarragona. Entre els dos van sumar 24 gols durant la 15-16.
Achillé Emaná es va alternar amb José Naranjo la posició de davanter centre, en molts partits el camerunès va jugar de fals nou, encara que Naranjo va ser el que finalment es va quedar amb la posició. Emaná va anotar 9 gols.
L’andalús probablement ha estat un dels millors jugadors que han jugat a Tarragona en els darrers deu anys. Naranjo no va arribar com un ‘9’ pur, ja que acostumava a iniciar els partits entrant per la banda. Doncs sense ser un davanter centre va aconseguir fer 15 gols.
Després d’aquesta bona temporada golejadora va tornar a venir una mala època al Nàstic. La temporada del descens va ser horrible, però les dues anteriors també. Durant les 3 següents figuren com a màxims golejadors Uche amb 8 (2016-2017), Manu Barreiro amb 10 (2017-2018) i Luis Suárez amb 7 (2018-2019).
Toni Seligrat té suficient fons d’armari
A partir d’aquí cadascú ha de treure les seves pròpies conclusions. Enguany hi ha on escollir, els de Toni Seligrat compten amb atacants molt perillosos. Gerard Oliva, Pedro Martín, Amang, Fran Carbià, Pol Ballesteros i Pol Prats són alguns dels homes destinats a perforar a porteria rival.
Són molts els ‘9’ que han passat per Tarragona, alguns han tingut temporades acceptables i d’altres han passat desapercebuts. L’únic que queda clar és que cap ha aconseguit tenir una regularitat amb el pas dels anys, en certa part també perquè en els últims anys pocs jugadors han encadenat més de dues temporades al Nàstic.
Borja Viguera, José Kanté, Manu del Moral, Orbegozo, Vargas, Jesús Perera, Roberto Peragón, Azkorra, Aníbal, Álex López, Álvaro Vázquez o Dongou són altres dels davanters centres que per un motiu o altre no han aconseguit aquesta difícil tasca.
Està clar que el gol no només és feina del davanter, però també queda clar que el Nàstic té aquesta assignatura pendent, la de buscar un davanter centre de garanties que pugui fer un bon grapat de gols de forma regular i durant diverses campanyes.
