Per fi! Ja tenia ganes de posar aquest titular, encara que sigui fictici pels partits ajornats…però caram! Ja som líders i «que nos quiten lo bailao».
Un lideratge aconseguit de quina manera, tirant d’èpica, amb un parell de bemolls. A vint minuts del final, palmant 0-2 amb un jugador menys, quan ningú donava un duro per aquest equip i au! Quatre gols com quatre sols i cap a casa que hi falta gent.
Com haguéssim xalat viure aquest partit al Nou Estadi! L’speaker hagués hagut de posar l’Amparito Roca a tot drap com si fos David Guetta al Tomorrowland. Realment brutal! Feia molt de temps que no gaudíem del nostre equip d’aquesta manera; la soferta afició grana es mereixia una alegria així, òndia!
Això no amaga que a la primera part, tot i tenir ocasions clares, ens va passar el de sempre: una arribada i pam! Golet de l’Andorra i com a cada partit el clàssic regalet amb llacet, en aquest cas gràcies a Wilfred.
Seligrat no va estar gens fi en l’alineació de sortida; amb el 2-2 fa el canvi amarrategui de Pol Domingo per Gerard Oliva, però per sort i pràcticament a la següent jugada fem el 3-2 i l’èxtasis final amb el 4-2 de l’ídol ara mateix del Nou Estadi, en Roger Brugué.
Ja ho hem dit per activa i per passiva: aquest equip té joc per això i molt més. Cal saber treure profit d’aquests jugadors, no hi ha cap secret més. Si us plau, deixem-nos d’invents.
Content pel gol del metralleta Gerard Oliva, amb la sang freda de penjar la pilota per sobre del porter andorrà; el xixarro de traca i mocador que fa Brugui en el segon gol; Quintanilla, que com aquell qui no vol la cosa, titular indiscutible al centre de la defensa i gol de propina; i la cirereta de la remuntada: Brugui, tot i portar 90 minuts al camp corren amunt i avall, és capaç de cascar-se una carrera des del mig del camp i fer-li el quart gol a l’Andorra per sota de les cames al porter. Ja ho diu la cançó: «Brugui is on fire».
L’equip surt força reforçat i dóna un cop de puny a la taula dient «Ep! Que estem aquí i qui vulgui guanyar-nos haurà de suar la cansalada!».
A la propera jornada descansem. Pel vist no sé si és bo o dolent, la veritat, però anirem seguint els resultats de la jornada amb interès, especialment dels que ens apreten pel darrere, que aquí ningú regala res.
Com cada setmana també donem un cop d’ull a l’altre subgrup, on hi segueix com a líder l’Ibiza, ja un xic destacat amb 12 punts, i darrere seu empatats amb 8 hi tenim l’Hercules i l’Orihuela.
Vinga família! A gaudir d’aquest victòria (com algú anomenava, amb tota la raó del mon, d’orgàsmica) i a esperar que els resultats dels que ens apreten pel darrere ens acompanyin.
Fins el proper dimecres. Una forta abraçada a tots i a totes. Fins al final, força Nàstic!
Jaume, nastiquer de comarques
