La gran victòria del Nàstic davant de l’Hospitalet es podria definir en una sola paraula: efectivitat en atac. Toni Seligrat sortiria al terreny de joc amb un onze amb bastants canvis respecte al partit de l’Andorra: Trilles es va canviar per Rueda a l’eix de la defensa grana, Bonilla per l’amonestat Carlos Albarrán, Tienza al mig del camp (al estar Bonilla al lateral) i Fran Carbià per Amang. Les modificacions farien efecte i l’equip sortiria decidit cap a porteria creant perill i intentant dominar el partit. Els grana tindrien una gran oportunitat en els peus de Carbià al minut 10 i, a partir d’aquesta ocasió, el rumb de la primera part canviaria.
L’Hospitalet despertaria i crearia perill per les bandes. El quadre visitant buscava els espais que deixaven els granes per tal de trencar línies i aconseguir passades filtrades. A les bandes, com s’ha comentat anteriorment, l’Hospitalet també seria protagonista, sobretot, al sector dret amb la rapidesa i verticalitat d’Adrià Carmona i Canario. L’equip del Barcelonès aconseguiria tenir la pilota creant, d’aquesta forma, una possessió continua on el Nàstic es veia incapaç de desplegar el seu joc ofensiu per les bandes i amb el tacte de l’esfèric. Tot i el domini de l’Hospitalet, la forta pressió individual i col·lectiva grana aconseguirien aturar el gran joc visitant i, cap al final de la primera part, tancarien línies i sortiren a l’atac decidits a marcar el primer gol del partit.
A partir d’aquest moment, el Nàstic desplegaria el seu potencial ofensiu i, en una de les primeres arribades dels grana amb perill, Brugui i la seva picardia dins de l’àrea provocarien -després que la defensa visitant aturés de manera forçosa al gironí – un penal que transformaria Bonilla en l’1-0. El Nàstic amb poc joc, havia aconseguit desarticular el futbol de l’Hospitalet i, mitjançant la seva potència ofensiva, marcaria gol: una efectivitat que no s’havia vist encara al Nou Estadi. Després del gol, l’Hospitalet seguiria plantant cara, però, el Nàstic dominaria fins al final de la primera part.
En la part defensiva durant la primera part, els centrals i els laterals es mantindrien rocosos davant el joc ofensiu visitant. Quintanilla i Trilles no deixarien –excepte l’ocasió de Dani Reina el minut 18- entrar a ningún jugador dins de l’àrea i Joan Oriol mantindria protegit el sector més perillós de l’atac visitant (el lateral dret). Bonilla, seria un tot terreny intercanviant rols defensius i en atac: una bona notícia pel Nàstic tenir a un jugador amb tantes facetes sobre el verd.
Al sortir de vestuaris, amb l’avantatge de l’1-0, Seligrat posicionaria a Pedro Martín a la zona central de l’atac grana per Gerard Oliva. El davanter malagueny, col·locat en la seva posició natural, no tardaria ni 5 minuts en demostrar el seu potencial ofensiu i al minut 49 marcaria el segon gol del Nàstic. Seligrat necessita a tots els davanters en forma i Pedro Martín, ahir, va tornar a demostrar que la seva verticalitat i potència ofensiva poden ser vitals pel Nàstic per tal de tenir un referent golejador i present en la zona atacant. Amb el segon gol, l’Hospitalet obriria línies per tal d’intentar marcar el 2-1 i el Nàstic ho aprofitaria mitjançant la seva gran capacitat ofensiva en el contraatac.
Després del 2-0, el partit faria un gir de 180º a favor del Nàstic. L’equip es trobava còmode i sòlid en defensa; l’Hospitalet es veia incapaç de poder arribar amb claredat a la meta defensada per Wilfred i la verticalitat dels atacants granes i els seus laterals descol·locarien a l’equip dirigit per Jonathan Risueño.
Fran Carbià, titular després del gran partit davant l’Andorra, buscaria constantment desmarcades perilloses per les bandes i Fullana, al llegir les intencions del lateral, proporcionaria una gran centrada pel remat de cap de Carbià. La qualitat de Fullana, la seva visió de joc i la lectura en atac de Carbià van ser claus al tercer gol.
Durant l’entrada al camp de Pol Ballesteros, l’ofensivitat grana no canviaria per res i, novament, es va poder veure la gran efectivitat de l’equip durant el partit. L’amplitud de les línies visitants permetrien les passades perilloses a l’espai i, en un contraatac fulminant grana, Pedro Martín trencaria les línies permetent a Ballesteros, mitjançant una passada filtrada, marcar el quart gol.
El cinquè gol, de la mateixa manera: Ballesteros trencaria la línia defensiva visitant i Brugué, després de doblar-lo, guanyaria l’esquena a la defensa i marcaria gol. El «10» va ser el jugador més actiu de l’equip durant el partit. Va prendre la iniciativa ofensiva grana i, mitjançant la seva gran qualitat amb la pilota i verticalitat en banda, crearia grans ocasions personals i col·lectives ajudant a l’equip. El Nàstic ha trobat en Brugui un referent per l’equip i un jugador d’una gran qualitat per desnivellar partits.
En conclusió; la gran remuntada del Nàstic davant l’Andorra i l’efectivitat golejadora que va mostrar en 25 minuts no va ser un miratge. Enfront de l’Hospitalet l’equip seguiria en la mateixa dinàmica ascendent i Toni Seligrat, al contrari que al partit enfront dels andorrans, partiria amb un onze inicial que marcaria les pautes del partit -tot i el domini de l’Hospitalet durant gran part de la primera part- i la iniciativa en atac de principi a fi.
L’equip va ser un bloc unit, tant en defensa com en atac: els centrals no van permetre als visitants provocar no més que una ocasió perillosa; els laterals es mostrarien ofensius i partícips a la zona alta del verd i els migcampistes farien d’unió entre defensa i atac amb la seva gran qualitat amb la pilota i la visió de joc. La zona alta destacaria, sobretot, pels gols i la seva efectivitat. Cinc jugadors atacants diferents marcarien els gols del partit i, a més, donarien assistències i crearien perill addicional.
L’equip va materialitzar la majoria de jugades ofensives que va crear i, això, provoca en l’afició (i el propi equip) una sensació positiva de millora respecte els primers partits de la temporada. El Nàstic és líder del grup amb un bloc efectiu i compenetrat, però, ara per ara, hem de seguir atents i desconfiats en una categoria tan difícil com la Segona B. El pròxim objectiu: el Lleida Esportiu, un dels rivals més complicats de la categoria.
