Mare de Déu! Qui ens ho anava a dir després de veure la primera part del partit, amb un Hospitalet força ben plantat, que a la segona part arribaria tot un festival de gols.
Pel WhatsApp els amics que fèiem el nostre clàssic carrusel seguint la jornada encara ens en fèiem creus: ens han canviat aquest Nàstic! Quines dues jornades que portem! De ser un equip amb un entrenador dels anomenats amarrateguis hem passat a ser els màxims golejadors i dels menys golejats; tela marinera, veure per creure.
Estem tots cofois, però no ens passem de frenada, que els aficionats nastiquers anem d’un extrem a l’altre en un tres i no res. Ni ara cal treure pit en excés (perquè en aquesta lliga qui més qui menys et pinta la cara), ni potser estàvem tan malament a l’inici de temporada. Cal ser prudents, però anem pel bon camí i ser líders, què voleu que us digui…mola molt.
Del partit cal destacar que la defensa, tot i no tenir gaires problemes, segueix sent molt regular. Important el fet de fer ‘rosquilla’ a la porteria, tot i que segueix obert el debat Wilfred-Gonzi per part de l’afició; el míster, però, sembla tenir clar qui ha de seguir sota pals.
Em va agradar força el mig del camp: Fullana de cervell amb dos escuders de luxe al costat com ho són Tienza i Miranda; així el balear pot treure tota la seva saviesa futbolística i, se’ns dubte, el seu joc encara ha d’anar a millor.
Al davant què dir, tots molt bé: Pedro Martín es va reivindicar sortint de la banqueta suplint al “metralleta” Oliva, lesionat; Carbià, que va fer un desplegament d’esforç brutal amb la recompensa del gol; Pol Ballesteros, que agradi o no se li treu més profit sortint de refresc i Brugui, que una setmaneta més segueix on fire; a aquest ritme ens durarà un telediari…i pensar que l’any passat tenia un peu i mig fora de l’equip…en fi: “futbol és futbol”. A hores d’ara això fa molt bona pinta.
El proper partit és d’aquells de traca i mocador a la terra ferma. Malgrat els darrers resultats, el Lleida té una de les plantilles més potents d’aquest subgrup i és una llàstima que no ho puguem gaudir in situ ja que és un desplaçament maco on no hi falta mai la clàssica visita a l’Unipreus o la cargolada de torn per acabar fent uns xupitos als bars que hi ha davant de l’estadi amb la banda sonora dels càntics nastiquers. Sempre hi ha ambient en aquest derbi català.
El partit promet i esperem rascar quelcom, però treure una victòria serà molt complicat (no ens enganyem): caldrà picar pedra de valent. El Nàstic ve amb dinàmica guanyadora i cal aprofitar-ho.
Com cada setmana donem un cop d’ull a l’altre subgrup: l’Ibiza ja ha obert un bon forat respecte Hércules i Orihuela, als que ja els porta set punts de marge. Els illencs han posat la directa i sumen de tres en tres en cada partit.
Està clar que al nostre subgrup la cosa està molt apretada i cada derrota es paga molt cara, així que esperem seguir amb aquesta fantàstica dinàmica que portem i esperar que la resta de resultats ens acompanyin, com ja va passar a la darrera jornada.
Vinga família, fins el proper dimecres. Creuem els dits i esperem seguir com a líders una jornada més.
Una forta abraçada a tots i a totes. Fins al final! Força Gimnàstic!
Jaume, nastiquer de comarques
