Ara mateix tot són flors i violes al Nou Estadi. L’equip és líder i sembla decidit a imposar la seva llei al subgrup acumulant golejades, però ara és quan cal trepitjar l’accelerador i demostrar realment que volem estar en el més alt, més encara, quan l’Ibiza, està mostrant un nivell digne del Brasil dels setanta a l’altre subgrup.
Lleida Esportiu i Llagostera, dos dels rivals forts de la categoria seran els reveladors reals de les aspiracions de l’equip de Seligrat aquesta temporada. Els de la Terra Ferma, ja han demostrat el seu ran nivell aquest any i es postulen com un dels equips més forts de la lliga, tot i que ara no passen pel millor moment de la temporada, i el Llagostera ja ha provat a la Copa Federació que pot ser un rival molt incòmode per a qualsevol i que compta amb un sistema defensiu difícil de superar.
Tots dos seran partits duríssims, acompanyats a més, d’una rivalitat ferotge, però hi ha motius per a ser optimistes. El Nàstic ara mateix és el líder, arriba de golejar un dels equips més en forma del campionat, és l’equip més golejador i el segon menys golejat, uns números vertaderament d’escàndol!
A més cal recordar els tres partits on el Nàstic s’ha deixat punts i el seu transcurs. Al Johan Cruyff vam veure un partit molt igualat decidit per una errada individual de Wilfried i amb polèmica arbitral, igual que en el partit contra el Badalona, en què el Nàstic fou àmpliament superior als escapolats. Segurament el partit contra el Prat fou el que pitjor sabor de boca deixà als aficionats granes, que van veure com a l’equip se li escapaven dos punts en l’últim instant després d’estar tranquils durant tot el partit fins a l’expulsió de Trilles.
El Nàstic demostra ser un equip solidari en l’esforç, ben treballat, que sap al que juga i conscient del talent que té en parcel·la ofensiva. La superioritat de Brugui per desbordar és bestial, cada partit demostra que té nivell per a jugar a Segona Divisió, tot i que a vegades li sobra algun retall, Fran Carbià és un punyal per banda que també té molta facilitat per al gol i pressiona com el que més, Ballesteros descol·loca a qualsevol defensa amb la seva velocitat i atreviment, Gerard Oliva treballa com ningú i baixa pilotes per als seus companys, Pedro Martín sembla un jugador totalment diferent del de l’any passat, està endolladíssim i veu porteria gairebé sense voler…
Per si no fos prou, per darrere tenen dos autèntics “superclasse” com Fullana i Bonilla, que tenen un guant al peu i organitzen l’atac grana. Poden filtrar passades i també amenaçar amb el seu xut exterior. A més, són generosos en parcel·la defensiva, i amb un pivot, sigui Ribelles, Tienza o Miranda, cobrint les seves esquenes, demostren ser una parella d’interiors excepcional a la categoria.
Finalment la defensa transmet molta seguretat. El ‘Kaiser’ Quintanilla és l’autèntic líder i sembla que es troba còmode amb qualsevol parella (Rueda, Trilles…), el nivell de Joan Oriol a l’esquerra és realment un escàndol. Tant en atac com en defensa l’aportació del cambrilenc és de molt alt nivell. El seu fitxatge és un dels millors moviments dels últims anys per dues raons: hem incorporat un dels millors laterals de la categoria i hem pogut descobrir un interior boníssim com Bonilla, que si bé al mig del camp és un dels millors jugadors d’aquest equip, al lateral deixava alguns dubtes en defensa, com ja va demostrar contra ‘l’Hospi’ a la banda dreta.
Tenim els ingredients perfectes per il·lusionar-nos després d’uns anys molt durs, però hem de ser molt conscients de la dificultat del camí i del car que es paguen els errors; només 6 punts ens separen del cuer, l’Olot. Dues victòries en els pròxims partits ens catapultarien i ens farien afrontar el final de la primera volta en una posició privilegiada, i per això cal estar al màxim de concentració contra Lleida i Llagostera. Som-hi Nàstic!
