Quan tots ja ens veiem amb els tres punts al sarronet, amb un bon partit del Nàstic, arriben els darrers minuts i tres fets puntuals que ho foten tot enlaire: el primer gol del Lleida amb el que la gent ja anomena la Wilfretada de torn (veurem com gestiona el proper partit davant el Llagostera el tema de la porteria Seligrat); l’expulsió d’Albarrán (sí que la segona targeta és un xic rigorosa, però amb una groga no te la pots jugar d’aquesta manera), la tercera en cinc partits (desconec si a la història del Nàstic hi ha un jugador amb aquests números, però la situació no s’ha de repetir més); i per últim el “no penal” -un més per variar- amb triple salt mortal carpat digne dels millors saltadors de trampolí. I del 0-2 passem a un 2-2 que, potser a priori, podia haver estat un bon resultat, però veient el partit com havia anat ens deixa un sabor amarg i la sensació de no haver matat a un rival directe, ja que hagués estat la tercera derrota consecutiva dels de la terra ferma amb tot el que comporta de run-run i complicacions a un equip top de la categoria.
Resumint, no vam saber gestionar el resultat amb el poquet temps que quedava.
En aquestes situacions és on es nota la veterania i els galons, com fa temps enrere amb les clàssiques “rampes Reina”…tot aclarit. En fi, a pensar en el Llagostera, que no és poc.
Per cert, a veure si algú del club els hi explica als jugadors el que significa guanyar al Llagostera pels aficionats nastiquers, que després del dia de la Copa Federació em dóna la sensació que no sabien de què anava la troca. Ah! I si pot ser per cinc millor que per quatre, Seligrat. Aquí ho deixo.
Aquest passat dimarts, victòria de L’Hospitalet, que es posa líder però amb un partit més.
Seguim dins la pomada, però la classificació està molt ajustada; de la vuitena posició del Badalona (que faria play-off pel descens) al tercer classificat (que és el Cornellà, que marcaria el play-off per l’ascens) només hi ha dos punts de diferència. I al segon, que és el Nàstic, tres. Feina rai, doncs.
Repassant com cada dimecres els resultats de l’altre subgrup trobem l’empat de l’Ibiza, que per primera vegada aquesta temporada no suma tres punts però segueix amb pas ferm com a líder; a set de l’Hércules i Orihuela. Però ull que no es poden encantar gaire, que ja venen Villarreal B i Alcoyano per darrere amb força.
Apa, nou partit d’aquells “salseros” que ens perdem…casum l’olla el Covid dels pebrots!
Esperem sumar tres punts, que davant el Llagostera sempre tenen aquell regust especial, i seguir dins dels llocs que marquen el play-off d’ascens.
Apa família! Cuideu-vos molt, que ara, bromes a part, és el que compta. Fins el proper dimecres. Una abraçada a tots i a totes. Fins al final! Força Nàstic!
Jaume, nastiquer de comarques
