Ahir vam retrobar-nos amb fantasmes del passat -i no tan passat- per fer-nos més forts i seguir en aquesta rutina sense derrotes. L’única missió dels jugadors era defensar l’escut que els altres van trepitjar i menysprear aquella nit de juny de 2014. I van complir.
Un 3-0 davant un Llagostera perjudicat per l’expulsió del seu defensa al minut 50. Les càmeres no ens van permetre veure què va passar, però segons l’acta arbitral Bonilla va rebre un cop de cap violentament per part del jugador visitant.
Sí, és veritat que el partit hagués sigut completament diferent si l’àrbitre hagués assenyalat el penal en contra a l’inici de la segona part, però de la mateixa manera que no va xiular el seu, no va xiular el penal a Pol Ballesteros ja al final del partit.
Tot i això, el partit se’ns va posar de cara per treure tres punts i seguir invictes al temple. I quins senyors tres punts. Sempre és especial puntuar contra equips amb aquesta rivalitat, són tres punts que alegren una setmana sencera.
Seguim allà dalt, segons amb un punt i un partit menys que el líder, som l’equip més golejador dels 102 que formen aquesta Segona B atípica, només una derrota a l’esquena i uns partidassos que més d’un equip firmaria fer. A casa portem 13 punts de 15, el Nou Estadi s’ha convertit en un fortí i tan de bo poder viure això allà, des de la graderia cantant cada gol, ben aviat.
Ens despedim del Nou Estadi fins l’any 2021, ha estat un 2020 molt bo en resultats com a locals: 7 victòries i 2 empats amb 22 gols a favor i 5 en contra.
Potser la temporada no va començar amb les millors sensacions, veníem influenciats per uns anys per oblidar, però a poc a poc hem vist que tenim un equip per presumir i il·lusionar-nos. No em cansaré de dir que tenim una plantilla increïble aquest any, un onze titular més o menys ja fix i un fons d’armari que s’ho deixen tot quan tenen l’oportunitat.
Què bo és Fullana i com se’l necessita des de l’inici al camp, va ser entrar ell i posar una mica d’ordre al joc, la seva presència és molt necessària per no jugar com bojos i que les coses surtin bé. Dels millors migcampistes que hem tingut en anys.
La línia defensiva és de matrícula d’honor. Firmo el bloc que formen Pol Domingo, Quintanilla, Trilles i Joan Oriol fins a final de temporada i amb els ulls tancats. Gonzi a la porteria ens va donar un petit ensurt amb una sortida en fals que per sort va acabar per sobre del travesser, però tampoc va tenir un partit molt complicat.
Vull fer menció especial a Gerard Oliva; és un goig tenir jugadors com ell a l’equip. Incansable, mai es rendeix i sempre ho dóna tot. Ahir per fi va treure la metralleta a relluir i me n’alegro molt per ell. Tot i no estar del tot encertat de cara a porta aquesta temporada no se li pot fer cap queixa.
Els jugadors ens han demostrat que quan es comença a jugar a alguna cosa, res de pilotades i campi qui pugui, els resultats comencen a sortir sols. S’està formant un Nàstic molt fort en totes les línies del camp i que no abaixa els braços fins que no es xiula el final. Sentenciat, ahir, el partit amb el 2-0 de Pol al 89’, arriba Fullana i marca el tercer al minut 93 per deixar clar que aquí estem, com sempre, fins al final.
M’agrada molt la dinàmica de l’equip que veig, només espero que segueixi així durant molts partits més i que aquest sigui l’any de l’ascens, que ja ens toca celebrar una mica. Ara toca centrar-se en l’Espanyol B i Cornellà per acabar de tancar una primera volta impecable i que res d’això hagi sigut un oasi. Ara toca confiar més que mai perquè tot és possible. Amb aquesta gent vaig fins al final. Ara sí que podem treure pit i cridar ben fort: som el i del gloriós Club Gimnàstic de Tarragona.
