Toni Seligrat arrancaria el duel davant l’Espanyol B amb Álvaro Gonález de porter titular i amb una línia defensiva composta per Albarrán al lateral dret, després d’estar un partit sancionat; Pol Domingo, en aquest cas de central juntament amb Álex Quintanilla i, a l’altre lateral, Joan Oriol. A l’eix del mig del camp, l’equip grana sortiria amb Miranda, Fullana i Fausto Tienza. A la zona alta de l’elenc tarragoní Seligrat tornaria a donar entrada a Pedro Martín a l’extrem esquerre acompanyat, a l’altre costat, per Roger Brugué i Gerard Oliva al centre de l’atac.
L’últim partit de l’any seria convuls i, d’altra banda, per tal de descobrir, un altre partit més, l’entrega de l’equip en les situacions complicades i les ganes que tenen per aconseguir el millor resultat possible. El filial perico protagonitzaria un joc ofensiu molt més superior i efectiu al dels granes que, tot i tenir les seves oportunitats verticalitzant i aprofitant l’altura de les línies periques per iniciar contraatacs, va ser inferior. L’Espanyol B profunditzaria per les bandes del camp per tal de centrar l’esfèric amb perill a l’àrea i, a més, durant els contraatacs per la banda, guanyar l’esquena i les marques als centrals del Nàstic per tal de rebre pilotes centrades i finalitzar la jugada. Els constants atacs blanc-i-blaus, tot i un gol anul·lat per fora de joc (provinent d’una centrada des de la banda) i un travesser, rebrien la seva recompensa amb l’1-1 gràcies a una centrada des de la banda dreta i la mala fortuna, a causa del gol en pròpia d’Albarrán, després d’un rebot al realitzar Gonzi una gran aturada.
Tot i l’ofensivitat dels locals, Álvaro González es mostraria excels sota pals. El porter demostraria estar preparat per ser l’arquer titular de l’equip. La seva agilitat i reflexos salvarien al Nàstic més d’un cop durant el duel a causa dels constants atacs i transicions ofensives de l’Espanyol B. Fins i tot, el gol, com hem comentat al final de l’apartat anterior, vindria després d’una magnífica aturada de Gonzi amb el peu. Un equip com el Nàstic, que aspira a estar a les posicions altes de la classificació, per història i planter, necessita un porter que et pugui donar punts en forma de grans actuacions sota pals i Gonzi, davant l’Espanyol B, ho va demostrar. Part del valuós punt aconseguit a la Ciutat Esportiva Dani Jarque és gràcies a la seva actuació. Mentiria, en tot cas, si no escrivís aquesta última frase sobre Gonzi.
Per part del Nàstic, al no poder observar el partit al no televisar-se i les escasses imatges dels grana al resum audiovisual del duel: és complicat analitzar el seu joc a nivell tàctic. En aquest cas, tenim la sort dels grans periodistes i les seves cròniques. Una d’elles la de PortalGrana.cat.
En l’apartat ofensiu, al haver-ho pogut observar (resum audiovisual) i escoltar mitjançant els comentaris radiofònics, Álex Quintanilla va ser la figura més destacada de l’equip. Va anar alternant posicions defensives i ofensives per tal d’avançar línies i sumar-se durant els darrers minuts del partit a l’atac grana. El seu gol és intel·ligent pel que fa a la seva posició en el verd i la seva visió de joc. Abans, però, cal destacar la influència de Pol Ballesteros a l’equip. Tot i no ser titular, les seves ganes d’aconseguir marcar gol i veure porteria, sumat a la seva intel·ligència tàctica al verd, el fan ser un gran revulsiu per Toni Seligrat i un gran jugador per l’equip. El seu remat a porteria, provinent d’un retall per perfilar-se a porteria, l’aturaria Fortuño, però el rebot serviria a Álex Quintanilla, gràcies a la seva visió per veure el refús del porter i la seva posició a l’àrea, per rematar amb calma i qualitat la pilota i marcar el gol de l’empat. Després del gol, Seligrat el col·locaria a la punta de l’atac -un encert tot i ser central-, per tal d’aconseguir l’heroica. Álex Quintanilla va ser un tot-terreny i gràcies a ell (amb permís de Gonzi) el Nàstic també va poder aconseguir un punt vital per seguir al capdamunt de la classificació.
L’equip de Toni Seligrat, tot i la superioritat ofensiva dels pericos, intentaria crear perill amb les seves transicions i contraatacs per tal d’aconseguir el gol. L’elenc grana no va rutllar, a nivell ofensiu i defensiu, com en d’altres partits, però a diferència d’altres anys no es va rendir i, com indica el lema del club, va seguir intentant-ho fins al final per tal d’aconseguir el gol de l’empat.
L’equip, amb el gol al 89, va créixer anímicament i, tot i avançar les línies i exposar-se a que l’Espanyol B amb un contraatac trobés espais per aconseguir una oportunitat de gol, quasi marca l’1-2. La mala fortuna, però, va aparèixer durant el remat de Brugui i la seva antítesis va aparèixer durant l’estirada salvadora del porter local Fortuño. Al aconseguir emarcar el gol de l’empat al marcador es va poder observar la qualitat de l’equip per reconstruir-se i aconseguir, mitjançant la verticalitat i la qualitat dels jugadors en atac, ser superiors als rivals en aquestes situacions. Accions i situacions sobre el terreny de joc que poden determinar resultats.
El Nàstic tanca el 2020 com a líder del subgrup 1 del Grup 3 de la Segona B, empatat a punts (16) amb l’Hospitalet gràcies a l’empat enfront de l’Espanyol B a l’últim minut de l’últim partit de l’any. Tant cert com curiós.
L’equip i l’afició han gaudit, durant la primera volta del curs, d’un Nàstic diferent del de les anteriors temporades. Un equip que mai abaixa els braços; que partit rere partit, tot i els alts i baixos (Prat, Lleida…) s’aconsegueix recompondre per tal de millorar tàcticament i lluitar davant l’adversitat i la més impossible de les situacions al món del futbol (Andorra).
El Nàstic, ara per ara, és una pinya que gaudeix jugant a futbol i que, de manera directa i darrere una pantalla per culpa de la maleïda crisi del coronavirus, fa feliç a una afició necessitada d’alegries i orgullosa per ser del Club Gimnàstic de Tarragona. Sentir-nos orgullosos i orgulloses d’aquest equip i la gran temporada 2020/2021 que estan realitzant és, sens dubte, en aquests temps tan difícils, el millor regal possible per Tarragona i tota la parròquia grana. Ho necessitàvem. Bon Nadal i, sempre, Fins al final, força Gimnàstic!
