Així és: formem part del subgrup més difícil de tota la categoria i qualsevol equip et planta cara sense por. Ja ens ho ha demostrat l’Espanyol B i, un cop vist el resum, si no arriba a ser per Gonzi ens cau un bon grapat de gols. Al final la classificació ja ho plasma; només 5 punts separen el líder, el Nàstic, del primer equip que ja entra a zona de descens, el Llagostera.
Per contra, ja s’ha oficialitzat la marxa de Wilfred; un porter que venia com un candidat perfecte a liderar la plantilla per experiència i trajectòria i que ha acabat tancant la seva curta estada al Nàstic amb més errors que encerts. Segons se sap marxa per motius personals, però si li sumem les errades al camp, probablement influenciades pel seu malestar, surt un error de fitxatge que tant de bo es trobi un bon substitut capaç d’estar al nivell de Gonzi i tinguem la porteria més que assegurada.
Pel que ha informat el club, Wilfred marxa renunciant a l’any i mig de contracte i de sou que li restaven a Tarragona. Aplaudeixo la seva actitud: sempre al marge de les polèmiques, cap mala cara ni paraula i deixa el club honradament. Li desitjo tota la sort que aquí no ha tingut.
Bé, si seguim amb el partit d’ahir…espero que Seligrat rectifiqui aviat amb el “tenim el millor lateral dret de la categoria”. Ja no sé si és mala sort o simplement no té el nivell necessari per estar al Nàstic, o inclús a la Segona B. Partit que juga, partit que la pífia. Ahir no va ser una expulsió, però Albarrán es va coronar amb un autogol, que és pitjor.
No poder veure el partit sencer limita molt les opinions pròpies sobre el partit, però he de dir que no vaig entendre els canvis que va fer Toni Seligrat just després d’encaixar el gol en pròpia. Va treure als dos puntes golejadors, Oliva i Pedro, i al jugador que més controla el joc al mig del camp, Fullana, per donar entrada a tres jugadors dels quals dos haurien de ser titulars, Pol Ballesteros i Bonilla. Al final ell és qui mana i ell sabrà per què ho va fer.
Per sort, beneïda sort, va aparèixer Quintanilla per empatar el partit als últims minuts. Un partit que, segons l’escoltat per ràdio, podria haver acabat amb més d’un gol a favor nostre durant l’últim tram. Seguim esperant que ens marquin per reaccionar i gràcies si es fa…
Acomiadem un 2020 de somni, futbolísticament parlant. Acabem l’any líders, invictes al Nou Estadi i amb un equip que només fa que donar-nos alegries. Ens queda un partit per tancar la primera volta i estic molt content amb el Nàstic que estem veient aquest any, no em cansaré de dir-ho. Aquesta plantilla em recorda, salvant les distàncies, a aquella que ens va tornar al futbol professional l’any 2015. Als jugadors se’ls veu còmodes, feliços, tracten l’escut com es mereix, són una pinya i amb ells hem de recuperar la categoria que ens pertoca.
No tot han de ser flors i violes i estic convençut que ahir es va jugar el pitjor partit de tot el que portem de temporada, però que això no abaixi els ànims. El filial periquito ens va donar un bon cop de realitat per donar-nos compte que els partits no venen regalats i que s’han de lluitar tots per igual.
Al 2021 li demano aquesta regularitat, tot i que si poden ser millors resultats doncs benvinguts siguin. També li demano un lateral dret en condicions, més gols i poder assistir al Nou Estadi. I per què no, un ascens no aniria gens malament tampoc.
Us desitjo unes molt bones festes a tots i a totes, sobretot que aquest any de malson acabi de la millor forma i que el 2021 us porti tot el millor possible. Ens llegim l’any que ve, família. Cuideu-vos molt, que són temps difícils. Ja sabeu: fins al final, força Gimnàstic!
