Seguim, i perdoneu l’expressió, amb la flor al cul; d’un partit pràcticament perdut (les aturades de Gonzi ens van salvar) vam acabar rascant un puntet, amb Quintanilla fent un Alexanco en tota regla. Per a més inri, els resultats de la resta de partits ens han acompanyat, sempre tenint en compte que hi ha equips que tenen partits per jugar. Acabem el 2020 líders, ves per on! Res a veure amb el final d’any anterior, on recordem teníem els dos peus a Tercera…Mamma por!
Vam estar de pega en el gol de l’Espanyol B -tot sigui dit-, i reconec que sóc dels que va fer renecs per donar i vendre quan em vaig assabentar que era d’Albarrán en pròpia porta, però una vegada vist el gol per la televisió, és cert que la pilota li ve a sobre: tret que fos David Copperfield, d’allà no podia desaparèixer.
Tema Wilfred: certament no ha estat de sort a Can Nàstic i de ben segur que és molt millor del que ens ha demostrat. Espero que els problemes personals que el fan tornar a la seva terra es solucionin de la millor manera. El club i ell han arribat a un acord i ara toca esperar qui vindrà; sona el nom de René, però veurem al final si hi ha alguna sorpresa més.
S’ha de dir que a Seligrat li va un xic la marxa i va a mort amb les seves idees: l’afició tenia clar el tema Wilfred-Gonzi i ell seguia amb Wilfred; debat Albarrán-Pol Domingo, tothom va amb Pol Domingo i ell segueix amb Albarrán. Veurem com segueix pròximament el serial Seligrat-afició.
Acabem líders i, segons em comenten, si féssim l’agrupació final amb els de l’altre subgrup estaríem tercers. El que sempre hem dit: el nostre grup és molt igualat i això, per desgràcia, es veurà reflectit en el moment de fer el grup definitiu. En fi, encara queda molt i aquí no es pot dir blat si no està al sac i ben lligat, però tots hauríem firmat estar on estem, això està clar.
Després d’aquesta primera part del campionat, si m’he de quedar amb algunes coses bones que he vist de l’equip per zones serien aquestes: el bon rendiment defensiu de l’equip, que per fi sembla que Seligrat ha trobat el triumvirat del mig del camp amb Miranda, Tienza i Fullana; i al davant destacar el rendiment de Brugui. Qui ho anava a dir després de la temporada passada on va estar més fora que dins: “Brugui is on fire”. Important també les sortides de la segona unitat des de la banqueta; està clar que tenim fons d’armari per quan convingui.
Apa família, us desitjo de tot cor que passeu unes molt bones festes! Sols em queda agrair la vostra estimació i suport per seguir i llegir la columna d’un nastiquer de comarques cada dimecres, que no deixa de ser el reflex del pensament d’un nastiquer com qualsevol altre de vosaltres, amb les seves emprenyamentes i alegries.
Voldria afegir el record més sincer a tots aquells nastiquers i nastiqueres que ens han deixat aquest any.
Una abraçada a tots i a totes i que el nostre somni de pujar a 2ªA el puguem assolir. Fins al final, força Nàstic! Cuideu-vos molt! Ens veiem al 2021!
