Comencem la setmana amb la ressaca d’un partit eufòric des del principi fins al final. Ahir va ser un partit rodó; tot va sortir com tocava, potser millor i tot. Ens visitava un Barça B situat a la segona posició amb un punt menys que nosaltres i tres victòries seguides. El Nàstic els rebia amb dues espines clavades: una pels dos empats encadenats i l’altra pel partit de l’anada. Finalment, amb un 3-1 més que merescut podem dir que ahir va ser diumenge amb “D” de “dormim líders una jornada més”.
Quin partidàs del conjunt grana pressionant des del segon 0. Tan sols 52 segons després de la xiulada inicial ja estàvem celebrant el primer golàs del migdia. Fran Carbià enganxava la centrada de Fullana a la frontal per enviar-la directa a l’escaire de la porteria blaugrana. Un gol que recorda al de Calavera contra el Bilbao Athletic o als de Lobato i Palanca contra el Córdoba en aquell 4-4 al Nou Estadi. El tarragoní va firmar un partidàs: va marxar amb dos gols i un rendiment impecable.
A la meitat de la primera part d’un partit boig, Roger Brugué ens va regalar un altre senyor gol d’aquells d’aplaudir de peu. Un tir creuat, potent i amb l’efecte suficient va colar-se dins la xarxa per pujar el 3-0 al marcador. Ja ho diuen les males llengües: “La pelota siempre al 10”. El gironí és el màxim golejador de l’equip amb 5 gols. Fàbregas va confirmar prèviament als micròfons de Tarragona Ràdio que podrem gaudir de Brugui, com a mínim, el que resta de temporada.
Un jugador que mai passarà desapercebut, sigui per una cosa o una altra, és Carlos Albarrán. El badaloní segueix en la seva línia ascendent i ahir va fer un partit bastant correcte i sense cap queixa al respecte. Dels últims cinc gols del Nàstic, quatre vénen directament dels peus d’Albarrán. Ahir no va acabar el partit substituït per Pol Domingo a la mitja part, un canvi necessari per poder acabar el partit amb 11 tenint en compte la groga que ja tenia Carlos i la seva afició a col·leccionar dobles grogues. Els seus dos últims partits han estat d’aprovat amb bona nota, me n’alegro per ell i espero que segueixi així.
La imatge curiosa de la jornada va estar la invasió de camp per part d’un aficionat per homenatjar a Diego Maradona col·locant una samarreta de Newell’s al mig del camp. La seguretat del club no va fer cap acte de presència i el jove va abandonar el terreny de joc pel seu propi peu.
Un fet a destacar del partit d’ahir és que vam ser capaços de defensar el resultat sense ensurts. Un Nàstic molt sòlid en defensa durant la segona part va permetre que el Barça B mantingués la possessió de la pilota, però sense crear gaire perill. Mirant partits anteriors podem treure una valoració molt positiva d’aquesta segona part i és que no només som eficaços en línies d’atac.
Per mi, el d’ahir, va ser el millor partit de tot el que portem de temporada: pel rival, pel joc i pel resultat. Anem per molt bon camí i les coses cada cop es van fent millor.
Ja està tancat el bloc de la porteria. Els rumors han assenyalat durant els últims dies a Ratón, a René i a Toño, però el protagonista del “culebrón” ja té nom i cognoms. El company de Gonzi serà José Aurelio Suárez, procedent del Girona. Espero que el meta asturià no acabi fent bo a Wilfred i mantingui una competència sana i de nivell amb el pamplonès.
La cosa s’està posant molt seriosa al grup; la classificació està molt ajustada, un mínim error et treu d’aquests primers tres llocs que certifiquen la Segona B Pro, ja hem vist que no hi ha rival fàcil i que al final tots lluitem pel mateix objectiu.
Diumenge marxem a Badalona, un camp també molt difícil. Tots els equips s’han fet molt forts a casa, però toca ser més forts fora d’ella. Els escapulats són quarts a la classificació i vénen de guanyar a L’Hospitalet, tampoc estan per tonteries. Com amb el Barça B, tocarà canviar el resultat de l’anada i tornar a Tarragona amb tres punts més.
Confio cegament en aquest equip, tots són una pinya i saben fer les coses com toca. Queden nou partits per acabar aquesta primera fase i poder aconseguir una plaça a la futura Segona B Pro. Un cop això estigui assolit, ja es podrà començar a parlar d’un altre ascens a la categoria de plata, però a poc a poc i bona lletra. Seguim fins al final, que anem pel bon camí.
