Ja tocava, òndia! Que sempre ens fessin a nosaltres gols al darrer minut…el que els vells nastiquers, a l’època de Primera, anomenàvem “efecte Zigic”; hi van haver partits on algun agosarat nastiquer tapava amb un cartró el minut 45 al marcador del Nou Estadi per evitar aquest mal d’ull que semblava que teníem quan arribaven els darrers minuts. Per fi som nosaltres els que vam marcar a les acaballes d’un partit. Bo això!
Nova setmana d’invents made in Seligrat; fer jugar a Suárez va ser una jugada que ens podia haver sortit malament. Un xicot que portava no res aquí i, segons deien, gairebé tres anys jugant molt poquet, per un Gonzi que ho estava fent força bé. No ho sé pas, però em dóna molt mal rotllo que ja donés més confiança a Wilfred i ara a Suárez que al porter navarrès. Digueu-me malpensat, però es fa estrany si més no. No sé què en penseu.
Tema mig del camp, novament trenca el triumvirat que ens funciona: Miranda-Fullana-Tienza. Ell ho al·lega a les rotacions, en fi. Vam guanyar, així que les queixes, sempre constructives (només faltaria), les hem de fer amb la boca petita.
Del partit què dir: potser vam tenir les ocasions més clares (poquetes, això sí), però el control del partit, si treiem els bons cinc primers minuts del Nàstic, va ser del conjunt escapulat, que recordem que si ens guanyava es posava a un punt del Nàstic, cosa que encara dóna més valor a aquesta victòria.
El gol de Pedro val el seu pes en or i demostra que ara mateix estem en dinàmica guanyadora. Tenim la flor al cul, si em permeteu l’expressió, i això ho hem d’allargar el màxim de temps possible per si més tard venen mal dades, que el calendari que tenim, recordem, no és gens fàcil.
Hem trencat també el fet de no guanyar a fora; a casa som un fortí però lluny de Tarragona érem el rei dels empats, i si aconseguim entrar a l’altra fase ho hem de fer amb el màxim de punts, que ja veieu que l’Ibiza va com un coet; vaig poder veure’l el dia de la Copa davant l’Athletic de Bilbao i tenen un molt bon equip, així que cal sumar de tres en tres el màxim que puguem.
Pròxim partit davant l’Olot, un equip que entre els partits endarrerits pel tema Covid-19 i tot el que comporta el confinament i la falta d’entrenaments no va gaire bé a la lliga, però té un equip molt arregladet i que el passat diumenge davant el Barça B no va merèixer perdre 2-1. Per cert, davant el Nàstic estrenen nou entrenador: Gabri (ex de l’Andorra). Esperem que la típica dita “entrenador nou, victòria segura” no es compleixi. Així que caldrà prémer bé les dents, granota de treball i a pels tres punts, no queda altra.
Com cada dimecres donem un repàs per veure com va l’altre subgrup, on novament l’Ibiza suma tres punts, l’Hércules, tot i perdre, segueix en segon lloc a deu punts del líder i l’Alcoyano, després de petar-se al Real Madrid, segueix la bona dinàmica que porta i va sumar els tres punts, empatant a punts amb l’Hércules. Els altres dos outsiders serien el Villarreal B, a dos punts del segon i tercer, i l’Orihuela, que té tres partits endarrerits i encara pot fer un salt espectacular si els guanya.
Vinga família, fins al pròxim dimecres, tot esperant seguir amb el lideratge al sarronet. Una forta abraçada a tots i a totes. Fins al final! Força Nàstic!
Jaume, nastiquer de comarques
