Sovint es diu que el que diferencia els bons equips dels equips campions és la capacitat de guanyar inclús quan no s’ho mereixen. Segons aquesta dita, i veient l’última victòria del Nàstic a Badalona, podem estar satisfets, però ull, no ens podem relaxar, perquè també hem deixat escapar els tres punts en més d’un partit on sí que ens els mereixíem (Cornellà, Lleida, Prat…).
Per fi hem trencat el ‘malefici’ de l’equip lluny del Nou Estadi. Ni una sola victòria com a visitants en tot el 2020. És important donar continuïtat als resultats positius fora de casa perquè en aquesta segona volta de la primera lliga haurem de jugar cinc partits més a domicili, començant pel que disputarem diumenge a Olot.
A Badalona el Nàstic va demostrar, per enèsima vegada aquesta temporada, que aquest equip sap patir. Passats els cinc primers minuts de partit tots ens pensàvem que seria un atac constant i domini dels homes de Toni Seligrat, però l’equip escapulat va ser capaç de capgirar aquesta tendència i obligar el Nàstic a tancar-se darrere, més pendent del perill local que d’atacar a la porteria de Dorronoso. Pocs equips aquesta temporada han sotmès al Nàstic de la manera que ho va fer el Badalona.
Però tot i així Pedro Martín va treure les castanyes del foc en un córner al 90′, raça de campió. La centrada de Lasso és boníssima, el marcador de Pedro rellisca i perd la vigilància i el remat de l’andalús és acadèmic, per ensenyar a les escoles de davanters. Sisena victòria de la temporada i agafem distància amb l’Andorra a l’espera que disputin el partit pendent.
Sempre que anem a Olot recordo la remuntada que vam dur a terme la temporada de l’ascens amb Vicente Moreno; Germán Sánchez (ara a primera amb el Granada) va posar per davant als garrotxins molt aviat, però el Nàstic va respondre immediatament amb un golàs de Xisco Campos a la sortida d’un córner, i en un altre córner, passada la mitja part, Rayco va marcar el gol que capgirava el marcador. És en camps com el d’Olot i en partits com aquest on un equip acaba de creure’s que el somni de l’ascens és possible.
Esperem que el de demà sigui un altre partit més que ens reafirmi com els grans favorits, no només en aquesta primera lligueta sinó a l’ascens a Segona Divisió. Si ara mateix ja és realment una autèntica odissea tornar al futbol professional, la categoria que es crearà l’any que ve estarà composta per tots els millors equips de l’actual Segona B i, d’aquesta manera, l’ascens a Segona s’encarirà encara més, per això és clau lluitar per l’ascens aquesta temporada.
