Dissabte es presentava una tarda d’aquelles amb forces ganes de veure futbol, i és que s’enfrontaven els dos millors equips del subgrup en el que portem de lliga.
L’onze dels homes de Seligrat ja era una clara declaració d’intencions del Nàstic, amb la davantera que podríem anomenar de “can Barrufet” per allò de què jugaven els davanters més petits, però a la vegada més ràpids. Així que tocava ser forts al darrere i aprofitar les contres que es poguessin produir. Però vet aquí que al cap de cinc minuts, au! No un, sinó dos d’aquests davanters es trenquen, cosa que per cert un avi cebolleta grana com jo no havia vist mai. Així que canvia la pel·lícula en un tres i no res.
Els grups de les diferents xarxes socials nastiqueres treien fum a mesura que el partit anava avançant; tot el contrari que el Nàstic, que en lloc d’anar avançant anava reculant cada vegada més. El que es presumia com un duel de titans es va convertir en un equip que atacava i un altre que es defensava. Tampoc és que l’Andorra arribés amb molt de perill a porta, però el domini era clar i tots veiem que, d’un moment a l’altre, quan el Nàstic tingués una errada, una falteta o un penal, ens la clavarien, i així va ser. Saverio va ser el millor jugador del partit per part de l’Andorra: retrata a Pedro, que no segueix la marca, i entre ell i Albarrán el jugador equatorià es treu una fuetada i, apa! Golet de l’Andorra davant un Nàstic que tenia el mig del camp amb un curtcircuit espectacular i, de retruc, una davantera a la qual no els hi arribava res en condicions. Mitja part i cap al vestuari: el millor que podia passar.
Tots esperàvem alguna reacció del Nàstic a la represa, però res, tot va seguir igual. I ves per on seguim amb aquesta dinàmica positiva dels equips campions o, per dir-ho de manera més planera, tenim la flor al cul. I d’un rebot en un jugador de l’Andorra arriba el gol del Nàstic que ens donava la vida.
Siguem clars: el partit no em va agradar gens ni mica. Un equip líder i amb la banqueta que té no pot anar així pel món, què voleu que us digui. Ho sento així i em va saber greu, m’esperava un altre tipus de partit, però malgrat tot vam sortir ben parats. Seguim sense perdre i vam guanyar el goal average, així que endavant les destrals! Estem a cinc jornades (o menys si fem bé les coses) de poder dir que ja som equip de la Lliga Pro, que ara mateix és el que compta, sigui jugant com els àngels o fent el que podem (per dir-ho finament) com en aquestes dues darreres jornades.
Arriba la jornada de descans, que ens anirà malament a nosaltres. Volem veure jugar al Nàstic dia sí i dia també, però a l’equip li vindrà de perles per tallar un xic aquesta baixada de nivell de joc i per recuperar jugadors lesionats.
Com cada setmana donem un cop d’ull a l’altre subgrup, on ja tenim l’Ibiza classificat per la següent fase amb 33 punts, seguit a 11 de l’Alcoyano amb 22. Segueix el frec a frec entre Villarreal B i Hércules amb 21, i derrota de La Nucía, que s’apropava (si hagués guanyat) a les zones de privilegi.
Aquí és on ara mateix hi ha l’interès d’aquest subgrup: saber qui entrarà en aquestes dues places que queden pel play-off.
Ens queden cinc finals força complicades. No podem fallar si volem assolir el primer repte de la temporada com és entrar a la Lliga Pro; del que vingui després ja en parlarem.
Anem pas a pas. Vinga família, fins al pròxim dimecres. Una forta abraçada a tots i a totes. Fins al final! Força Nàstic!
Jaume, nastiquer de comarques
