Doncs sembla que, al contrari del que vaig dir a l’anterior article, el partit se’ns va complicar més del compte. Un 0-0 que segurament poca gent s’esperava va donar al Nàstic el tercer empat seguit i la cosa es comença a ajustar a la classificació.
Va ser un partit força entretingut, però va anar de més a menys. El Nàstic va començar molt fort i això em va agradar bastant, en comparació als dos anteriors partits vam veure un Nàstic més ofensiu. Això sí, o afinem la punteria o els gols no es marcaran sols…
Possiblement l’ocasió més clara del partit va ser el tir de Bonilla des de la línia de banda que es va topar amb el segon pal. Com hauríem cantat aquest gol si arriba a anar una mica més escurat o si Pedro hagués estat més ràpid reaccionant i hagués posat el peu quan tocava.
A diferència del partit contra l’Andorra, Joel Lasso em va agradar molt davant L’Hospitalet. El que em sobra bastant és Oliva, sembla que juguem amb un menys. Potser des de la banqueta pot recarregar millor la metralleta i així no treu minuts a jugadors que ho poden merèixer més, com Ballesteros o Carbia. I si us plau, Seligrat, dóna ja l’oportunitat a Pedro de jugar de punta.
A grans trets va ser un empat bastant decebedor per mi, culpa meva per tenir unes expectatives altes amb aquest partit. Pensava que “Seliempat” sortiria a guanyar un partit que a priori hauria d’haver sigut més del que va ser. Està clar que som capaços de molt més, però per qualsevol motiu ara no volen demostrar-ho.
Tampoc vull alarmar al personal (ni a mi mateix), estem fent una temporada de somni en un any on tot canviarà i el futur de molts clubs dependrà d’aquestes noves lligues i fases. Sí, seguim líders i seguim sent l’equip més golejador del grup, però ja hem vist que no val relaxar-se. Tenim l’Andorra ja empatats a punts, tot i que ells amb un partit més, i el tercer està a només a 3 punts.
Es diu que sumant 6 punts més ja estem classificats a la següent fase. Només ens queden 4 partits i sembla que no podrem sortir a empatar-los tots. Lleida i Espanyol B a casa i Llagostera i Cornellà com a visitants. D’aquí a un mes ja sabrem com acaba aquesta 1ª fase, però ara mateix el partit que més difícil veig és el que es jugarà al Municipal de Llagostera el cap de setmana del 14 i 15 de febrer. Al final és un camp que per fantasmes del passat crea més pressió al club i als jugadors.
Ara ens toca rebre al conjunt de Ponent a casa, el 2-2 allà tots sabem com va anar i és una espina clavada que ens hem de treure diumenge. Un partit força bonic per la rivalitat creada a les xarxes socials durant aquesta temporada entre seguidors; espero que cap dels dos equips surti a jugar a veure qui fa menys pena i ens regalin un molt bon partit, però que acabem celebrant els aficionats granes i puguem seguir al capdamunt.
Serà un partit que haurem d’afrontar sense Brugué, expulsat a les acaballes del partit per recriminar un fora de joc des de la banqueta grana. Sembla que el retorn del gironí s’ajorna una setmana més, espero que el faci tornar amb més ganes que mai i demostri perquè ha estat dels millors jugadors de la plantilla aquesta temporada.
Deixant de banda el tema futbolístic, dissabte vam poder veure per primer cop la nova samarreta blava, color oficial de la marca Sorigué, patrocinador del club. De primeres no em va agradar gens ni mica, però he de dir que en partit em va semblar molt bonica i que és un bon “guiño” al nostre himne: “Sobre el blau de la Mediterrània sobresurten el grana i el blanc”.
Possiblement és de les segones equipacions que més m’agraden dels últims anys, per fi canviem la negra i verda que teníem anteriorment. Això sí, he trobat a faltar la samarreta amb la bandera de Tarragona; em va semblar increïble.
I per acabar…que estem de celebració! 1 de març de 2021, el club se’ns fa vell, el degà dels clubs d’esports ja en fa 135. Moltes felicitats a tots els que formem part també d’aquesta família, espero que el 136è el puguem celebrar a les graderies del Nou Estadi i, posats a demanar, en alguna categoria superior.
Seguim, que encara queda molt, però cada cop menys. Fins al final!
