A ningú se li escapa que el Nàstic no passa pel millor moment de la temporada. Els tres empats consecutius i la dificultat per a desplegar el futbol mostrat fins a les últimes jornades ho demostra. Però, tot i això, l’equip manté el seu gran valor competitiu: la impossibilitat de ser derrotat. I és que ja són 15 les jornades consecutives que els granes es mantenen imbatuts, una dada molt lligada a la gran defensa per part de tot l’equip de la porteria ara defensada per José Aurélio Suárez.
Però s’acosta la part més decisiva de la temporada, i el Nàstic necessita retrobar-se amb la seva millor versió si vol complir els objectius. El primer és a tocar, i és que una victòria demà pràcticament asseguraria l’entrada del club a la Segona B Pro i a la segona fase.
I el Lleida Esportiu sembla el rival idoni per retrobar-se amb la victòria. Les últimes temporades a Segona B s’ha convertit en habitual jugar-se les garrofes contra l’equip de la Terra Ferma. Al Camp d’Esports hem celebrat victòries que encarrilaven play-off’s i ara és hora d’encarrilar l’accés a la segona fase. A més sempre són enfrontaments bonics donada la rivalitat entre les dues aficions, i estic convençut que els homes de Seligrat sortiran amb ganes de reivindicar-se després del que va passar al partit d’anada. Caldrà parar compte, ja que ja coneixem què els hi passa a alguns futbolistes lleidatans quan entren a l’àrea rival.
Seligrat no podrà comptar amb Brugui, que en els últims minuts de l’enfrontament amb l’Hospitalet fou expulsat per protestar des de la banqueta. Llegint l’acta del partit, Brugui va dir “Això és fora de joc, no us assabenteu”; per tant, em sembla un pèl excessiva la targeta vermella, però sospito que l’empordanès no deu estar del tot recuperat de la seva lesió encara, perquè no el vaig veure queixar-se massa.
Ha quedat demostrat que la baixa de Brugui és un maldecap per l’equip, que ha notat moltíssim l’absència del seu màxim golejador i l’atacant més diferent i creatiu de l’equip d’ençà que es va lesionar a Andorra. A més, personalment, també estic trobant molt a faltar a Fullana i la seva habilitat per a dominar el ritme dels partits des del mig del camp. Fausto aporta un treball i una arribada que el mallorquí no et pot donar, però fa que l’equip perdi control de la possessió amb la pilota als peus.
Amb Brugui i Fullana o sense ells, el Nàstic necessita retrobar-se amb la victòria tres jornades després demà al Nou Estadi. Ens ho juguem tot: l’equip podria complir el primer objectiu de la temporada gràcies al goal-average que la nostra imbatibilitat ens ofereix, però una derrota ho complica tot. Jo hi confio. Som-hi.
