Aquest cap de setmana s’ha viscut un enfrontament de sentiments, almenys per la meva part: un dissabte molt amarg i diumenge més alegre. Dues derrotes amb significats diferents, però amb un punt en comú: un ascens.
Dissabte va tocar visitar el Municipal de Llagostera, la nostra kriptonita. Encara no hem sigut capaços de guanyar allà i dissabte l’única ratxa que es va trencar va ser la de partits seguits sense conèixer la derrota. Un 1-0 que va fer més mal pel lloc i el rival que no pas pel resultat, coses d’orgull nastiquer. Tots tenim aquell 21 de juny de 2014 gravat a foc dins nostre.
De primeres jo ja tenia ben clar que aquest seria el partit més difícil dels quatre o cinc últims que ens quedaven per jugar quan anàvem per la meitat de la segona volta. Tots sabem que aquell futbolí, per les dimensions i la gespa artificial, sempre és molt més favorable al joc del Llagostera que al de qualsevol altre rival. Tot i això, el Nàstic va gaudir de moltes més oportunitats, però Marcos les va refusar totes.
Les jugades de pilota parada en aquests casos són fonamentals i ho poden canviar tot, i així va ser: una falta de Trilles a Sascha, picada per Sergio Cortés i empesa per Dieste al fons de la xarxa va avançar al Llagostera al minut 36. El més sorprenent d’aquesta jugada va ser la passivitat de la defensa grana, que en lloc de tapar o molestar al rematador es van dedicar a demanar un fora de joc inexistent. El pitjor de tot és que va ser la primera i única ocasió dels locals en tot el partit, coses del futbol.
Només necessitàvem empatar; per una vegada que l’empat ens servia per poder celebrar l’ascens arriba Seligrat i planteja un partit per anar a guanyar-lo, tot al revés. Sincerament, no em va disgustar gens el Nàstic que vaig veure, almenys van donar la cara i van deixar-se l’orgull al camp.
Amb aquesta derrota es va trencar la ratxa de 16 partits seguits sense conèixer la derrota a lliga. Des del 18 d’octubre fins al 13 de març: Barça B i Llagostera, tots dos partits 1-0, gols provinents de jugades a pilota parada, jugant de visitants i contra equips de blaugrana. Sembla que és un color que se’ns complica.
Però ep! Que no saltin les alarmes! Seguim líders i gràcies al Cornellà, per segon cop (el primer va ser quan van guanyar a l’Andorra i ens van permetre seguir líders), podem celebrar que ja som equip de 1ª RFEF! Passem de jugar a la tercera categoria per jugar a la tercera categoria. Sí, sona absurd, però aquest “salt” de categoria ens porta de retorn al futbol professional i a més a més amb opció de jugar el play-off d’ascens a la Segona Divisió. Tenint en compte que abandonem la 2ªB (que passarà a ser la quarta categoria) per jugar a la Pro (o 1ª RFEF) doncs sí que ho podem contemplar com un ascens, i benvingut sigui!
Ens queden dos partits i molts equips del subgrup encara es juguen molt, de fet de moment som els únics classificats del subgrup A. A diferència del subgrup B, que ja estan classificats Ibiza, Villarreal B i Alcoyano, en el nostre encara pot passar de tot amb la majoria d’equips. Mentre la resta d’equips juguen la seva lliga, nosaltres hem de plantejar els partits contra Espanyol B i Cornellà com dos partits de la segona fase i intentar fer 6 de 6 amb els màxims gols possibles. Ja sabem que tot suma i tot s’ha de tenir en compte per la segona fase.
Per sort la derrota del Badalona i l’ascens van eclipsar una mica la derrota a Llagostera, però el post partit de dissabte va ser un cop dur. Ara sí, celebrem ser equip de 1ª RFEF, anem a totes per un altre ascens i que res ens impedeixi gaudir d’aquest bon moment que viu el club. Gaudim-lo amb ells i tant de bo el pròxim partit el puguem viure a les graderies del Nou Estadi. Tant si pugem a 2ªA com si ens quedem a la 1ª RFEF podem estar molt orgullosos de la temporada feta, fins ara, pels jugadors. Seguim fins al final!
Una resposta
Per mi va ser la derrota menys sentida a Llagostera. Em van importar més els 3 punts perduts, molt necessaris per la segona fase on l’Ibiza surt amb avantatge i vec el BarçaB com a favorit (veient el creixement que ha tingut aquest equip) . Cal felicitar l’equip de totes tot és doncs ser el primer en classificar-se en un grup tan difícil té molt mèrit