Sí, per fi hem aconseguit el primer repte: ja estem a la primera divisió de la RFEF…de moment, que nosaltres el que volem és seguir escalant i no quedar-nos al campament base.
Els partits que ens esperen són apassionants i ara hi haurà una representació d’aficionats granes a la grada, bo això!
Tant de bo puguem cada vegada anar entrant més gent al Nou Estadi. El camí crec que el marcarà, segons com avanci el tema Covid-19, aquesta Setmana Santa. Així que creuem els dits i que tot vagi de la millor manera. El que sempre he dit: cal prioritzar la salut per davant de tot, no hi ha més.
Primer repte assolit; llàstima no haver-ho fet a Llagostera (ni oblit ni perdó), que hagués estat ja la cirereta del pastís.
Del partit poc a dir. El que ja sabíem i s’havia comentat per activa i per passiva: que si camp petit, que si el perill de les pilotes aturades…au! Falteta i gol, com si no ho sabéssim, va parir!
Em van agradar els primers 20 minuts de partit, però la resta bastant infumable. El míster va apostar per Fullana i Bonilla al mig del camp (suposo que per aprofitar les opcions que tinguéssim a pilota aturada), però res més lluny de la realitat; el punt de mira el tenien mirant a l’Estartit, i els canvis…càsum l’olla! Ho sento, però aquest fet comença a ser preocupant: novament tard i malament. Treure a Lupu al camp a falta de tres minuts pel final és per pixar i no treure gota.
La veritat és que estic fins als pebrots de sentir que si el Llagostera és la bèstia negra, que si camp malastruc i totes les martingales que volgueu. Per als socis granes és d’aquelles derrotes que encara ens couen una mica més, què voleu que us digui. Ho repeteixo: m’hagués agradat liquidar el tema dissabte i que l’equip ho celebrés allà mateix.
En fi, ara a intentar sumar el màxim de punts possibles i a esperar el començament d’aquesta segona fase amb els rivals de l’altre subgrup ja definits: Ibiza, Alcoyano i Villarreal B. Si estem com hem d’estar cap equip em fa por. Ja estic amb ganes de que comenci la festa, rellamp!
Pròxim partit davant l’Espanyol B i amb 1.000 persones al camp que esperem animin i gaudeixin d’una victòria grana, perquè com palmem potser haurem de tornar a fer que juguin solets, no sigui que encara els hi portem malastrugança.
Bromes a part, estic molt content d’haver aconseguit aquesta primera fita amb solvència, així que no queda més que felicitar a l’equip i seguir il·lusionats amb el que ens vindrà. Sols falta donar un cop d’ull a la resta de grups per veure com equips històrics s’han quedat pel camí. Per valorar el que hem aconseguit.
Apa família, enhorabona! Fins al pròxim dimecres. Una forta abraçada a tots i a totes. Fins al final, força Nàstic!
Jaume, nastiquer de comarques
