385 dies i una pandèmia mundial després, les graderies del Nou Estadi van tornar a gaudir de 991 aficionats granes que van estar donant suport des del primer minut fins al final per tots aquells que ens vam haver de quedar a casa. Si jo ja tenia ganes de tornar al camp, després d’escoltar per primer cop a l’afició des de la televisió les ganes van anar augmentant a mesura que anava avançant el partit. Tant de bo puguem entrar cada cop més persones, inclosos els no socis, abans que acabi aquesta magnífica temporada.
D’altra banda, per la part que toca a l’equip, aquest va regalar a l’afició una victòria bastant senzilla davant el filial de l’Espanyol, que arribava amb tres derrotes seguides i tercer per la cua. Un 2-0 certificat a la primera part va permetre al Nàstic sumar tres punts importantíssims de cara a la segona fase.
La primera part del partit va ser, a parer meu, de les millors vistes aquesta temporada. Vam veure un Nàstic que demostrava perquè va estar tants partits seguits sense conèixer la derrota i perquè porta tantes jornades seguides sent el líder del subgrup més difícil de tota la categoria. Un Nàstic sòlid a totes les línies i que va controlar el partit, tot i que l’Espanyol va mantenir la possessió de la pilota més que els grana.
L’home del partit va estar sens dubte Fausto Tienza. L’extremeny es va estrenar com a golejador amb la samarreta grana i va fer l’assistència del segon gol. Quin partidàs es va marcar, un tot terreny. Allà on apuntaven les càmeres, allà hi era ell. Partit digne d’aplaudir de peu quan va ser substituït per Guillem Jaime als darrers minuts. Amb el que vam veure ahir, reafirmo la idea que tenim plantilla com per no conformar-nos només amb la 1ª RFEF.
Si parlem de la línia defensiva, tot i que tots van fer una actuació impecable, vull remarcar dos noms: Carlos Albarrán i José Suárez. El badaloní va ser un autèntic malson per Jutglà i va estar molt participatiu tant en defensa com en atac; de fet va fer una assistència a Guillem Jaime que per mala sort no va acabar en gol. Res a veure amb l’Albarrán de principis de temporada. D’altra banda, el porter asturià va tornar a mantenir la porteria a 0, només porta encaixats 3 gols en 8 partits. Suárez cada partit va demostrant una mica més la seva qualitat com a porter i la seva seguretat tant sota pals com en sortides, ahir va fer una parada espectacular a Jutglà en un tir directe potentíssim al final de la primera part.
La segona part va ser més defensiva que la primera, el conjunt de Toni Seligrat va sortir a mantenir el resultat creant algunes accions de perill. L’entrenador va donar minuts a Jesús Rueda, que tornava d’una lesió i va acabar el partit jugant de pivot defensiu; Pol Ballesteros, que va passar bastant desapercebut la mitja hora que va estar al terreny de joc; Francesc Fullana, que va intentar aportar la calma de sempre; Pol Domingo, que va haver de jugar a la banda esquerra; i Guillem Jaime, que va jugar els últims minuts, sent aquest el segon partit on fèia acte de presència.
El partit en general va estar marcat per una allau de targetes (10 grogues), incloses les vermelles a Rubén (lateral del conjunt periquito), Trilles i Brugué, que va tornar a estar expulsat per una recriminació al conjunt arbitral des de la banqueta. Potser massa targetes per un partit que ni de bon tros va ser tan agressiu com va veure l’àrbitre.
Si alguna cosa no m’acaba de fer el pes a aquestes altures de la temporada és la gran falta de minuts que estan tenint els nous fitxatges del mercat d’hivern. Només Suárez (i per la lesió de Gonzi) és l’únic que ha tingut cert protagonisme des que va recaure al conjunt grana. Lupu només va disputar 3 minuts davant el Llagostera, Guillem Jaime suma un total de 14 minuts entre els partits contra l’Andorra i l’Espanyol B i Feras tan sols ha estat convocat en dos partits, però sense disputar ni un minut. Realment eren necessàries les incorporacions si l’entrenador no compta amb ells? Sincerament opino que no, almenys l’única realment urgent era la de Suárez per la baixa de Wilfred i per sort ens ha sortit força bé.
Per acabar, arribarem líders en solitari a l’últim partit d’aquesta primera fase, diumenge a les 12h al Municipal de Cornellà, però amb les absències de Gonzi per lesió, Tienza i Quintanilla per acumulació de targetes i Trilles i Brugué per les expulsions. Toca mantenir al cap que aquest partit ja forma part de la segona fase i contemplar els tres punts com a única opció possible.
La 1ª RFEF ja és una realitat, ara mateix només 7 partits ens separen de la fase d’ascens a 2ª Divisió. I per què no? Somiem i confiem. Aquest és el nostre any nastiquers. Fins al final!
