Que l’eufòria de l’èpica del gol de José Aurelio Suárez no ho amagui. El resultat que vam obtenir diumenge passat no és l’esperat. Jo vaig ser el primer que vaig saltar i celebrar com un boig el gol del porter asturià, però pensant-ho fredament el Nàstic hauria d’haver vençut al Nou Estadi al rival teòricament “més assequible” dels tres que ens enfrontarem en aquesta segona fase. Especialment, després d’haver-nos avançat al marcador.
Gairebé ja podríem dir que és un fet que el Nàstic ha perdut pistonada: dels últims cinc partits només n’hem guanyat dos. En certa manera és normal. Mantenir el ritme demostrat fins ara era gairebé impossible, i a més a més, algunes baixes importants com la de Brugui (indiscutiblement un dels millors futbolistes de la categoria), compliquen la tasca de seguir puntuant setmana sí i setmana també.
Inclús els millors equips passen moments durs en les seves temporades més brillants, i el Nàstic no n’és una excepció. Però cal recuperar la nostra millor forma com més aviat millor, perquè ens trobem en el moment clau de la temporada. És evident que l’enorme competitivitat d’aquesta plantilla pot esdevenir clau en uns hipotètics play-off’s (ja es disputin a una sola seu o, de forma habitual, amb partits d’anada i tornada), però per disputar l’anisada promoció cal classificar-se, i tot i la petita avantatja de la que gaudim gràcies a la gran primera fase de l’equip, el marge no és precisament massa ampli.
El que toca doncs és el de sempre, sumar victòries, i començar fent-ho al Collao. Seria un cop d’efecte important, primer per començar a avisar als nostres nous rivals de qui som, i segon perquè l’estadi de l’Alcoyano històricament ha estat sempre un camp difícil, i si ja de per si ens costa imposar-nos fora de casa, en un camp com El Collao la dificultat es multiplica, però com ja hem comentat, seria la millor manera de donar un cop de puny sobre la taula.
D’altra banda l’Andorra ens va demostrar la vulnerabilitat de l’Ibiza, que semblava invencible. En divuit partits al subgrup B l’equip balear només en va perdre dos, encaixant 5 gols en tota la primera fase; però contra els homes d’Eder Sarabia els eivissencs no van saber remuntar un gol de Carlitos a la mitja hora de joc.
De fet, els resultats de la primera jornada de la segona fase (també els de les altres lligues que donen accés a Primera i Segona RFEF respectivament) insinuen, com molts ja sospitàvem, que la competitivitat del grup català era una mica més alta que el del subgrup valencià i balear. De fet, dels deu equips del grup català només el Nàstic i el Prat (que va caure derrotat contra la Peña Deportiva amb un gol a l’últim minut) no han aconseguit superar als seus rivals.
Així doncs, toca confiar que tenim un gran equip que ha dominat el subgrup més competitiu de tota la Segona Divisió B amb mà de ferro. Diumenge al Collao toca demostrar-ho una vegada més. Som-hi.