És impossible recordar la temporada 2001/02 sense parlar de la gesta que gairebé aconsegueix el Nàstic a la Copa del Rei davant el sempre tot-poderós Real Madrid.
El conjunt llavors dirigit pel farmacèutic vallenc Jaume Bonet militava a la Segona Divisió, fet que li va permetre començar la competició del KO des dels 32ens de final.
Eliminatòries prèvies
En aquesta primera eliminatòria els granes es van enfrontar amb l’Eibar, en una ronda de partit únic que es va disputar el 10 d’octubre del 2001 al Nou Estadi. El quadre grana es va endur la victòria per la mínima (1-0) amb un gol de Javi Rico al minut 70.
Gairebé un mes i mig després, el Nàstic es disposava a afrontar els 16ens de final davant un altre equip català: la Unió Esportiva Lleida. Aquesta eliminatòria també es disputaria a partit únic al Camp d’Esports, i els tarragonins van imposar-se novament per 1-2 amb un doblet de Santi Castillejo.
Amb aquestes dues eliminatòries a la butxaca, els homes de Jaume Bonet esperaven el premi gros al sorteig de vuitens de final, fet que finalment es va consolidar amb l’emparellament contra el Real Madrid.
Era l’època del Madrid dels “galàctics”, un conjunt entrenat per Vicente Del Bosque i que comptava amb futbolistes de renom internacional com Raúl, Figo, Zidane i Roberto Carlos entre d’altres.
Des del moment en què es va conèixer el sorteig, la ciutat i la província es van bolcar al màxim amb l’equip, que en aquells moments no travessava un bon moment a la lliga i ocupava la penúltima posició de la categoria de plata.
L’autogol de Karanka avança el Nàstic al partit d’anada
El partit d’anada es va disputar el dimecres 12 de desembre del 2001 en un Nou Estadi ple a vessar. 12.000 persones que no volien perdre’s l’oportunitat de veure el seu equip davant un transatlàntic.
L’esclat a la sortida dels jugadors al terreny de joc va fer-se notori; des del gol sud es van encendre alguns pots de fum de color vermell, i el gol nord va mostrar un mosaic amb els colors vermell i blanc.
La gran quantitat de confetti llençada des del gol de muntanya va obligar a iniciar el partit amb cinc minuts de retard.
Amb el xiulet inicial, va ser el conjunt grana qui va exercir d’equip gran i des dels primers minuts l’equip de Jaume Bonet va sortir a menjar-se la gespa, tractant de pressionar al Madrid en totes les zones del camp.
La primera ocasió clara pels tarragonins la va tenir Lluís Codina. El de Taradell va encarar sol en un u contra u al porter César als 10 minuts, però el seu xut es va estavellar contra el cos de l’extremeny.
La dinàmica no va canviar en els següents minuts i el Nàstic ofegava al conjunt madrileny, molt incomodat i amb greus problemes per fer-se amb el control de l’esfèrica davant la pressió dels granes.
