Perquè al Nàstic se’l coneix com l’equip grana en comptes de l’equip vermell? Existeixen dues teories fonamentades pel que fa al sobrenom del club tarragoní.
Cal tenir en compte que el primer color en vestir les seccions de futbol i atletisme va ser el negre, a l’any 1918, després que un directiu del club aconseguís un lot de jerseis d’aquest color a un preu econòmic.
Al 1914 els jugadors de l’Olímpic que van incorporar-se a la disciplina del Club Gimnàstic van fer una donació del seu material esportiu (jerseis vermells i pantalons negres entre d’altres), i per no fer una despesa important de diners es va continuar amb aquests colors.
Els pantalons del club, al veure que els principals rivals de la competició (Reus, Terrassa, Vendrell…) els feien servir negres, van ser canviats pel color blanc.
Tornant al qualificatiu d’equip grana, la tendència de batejar als equips pels seus principals colors va ser una iniciativa dels diari Marca i As a l’any 1945, després que aquests agafessin l’exemple dels periodistes esportius argentins que van cobrir la gira del San Lorenzo de Almagro a l’estat espanyol.
El Nàstic, que havia de ser l’equip “rojo”, va acabar sent denominat com l’equip “grana” per dos factors.
El primer va ser polític; en plena època de repressió franquista no s’hagués vist amb gaires bons ulls l’utilització del terme “rojo”.
El segon factor té a veure directament amb el color vermell desgastat de les samarretes, que amb el pas del temps s’anaven destenyint. Això i el fet que la suor acumulada durant els partits variés enfosquís el vermell i el convertís a grana.
