L’arribada de l’advocat José Luis Calderón a la presidència del club l’any 1966 va impulsar la marxa del club de l’Avinguda Catalunya, fet que donaria pas a la construcció d’unes noves instal·lacions més modernes i que poguessin acollir a la resta de seccions del Club Gimnàstic.
Va ser a través d’un referèndum convocat el 26 d’octubre del 1968 quan es va preguntar als més de 2.000 socis que tenia l’entitat si acceptaven la venda dels terrenys de l’Avinguda Catalunya per comprar-ne uns altres on aixecar-hi el futur nou estadi. La votació va ser contundent a favor de la permuta dels terrenys: 434 a favor, 140 en contra i 2 en blanc.
Només tres mesos després, al gener del 1969, es van començar a contemplar possibles emplaçaments per la ubicació de les noves instal·lacions, tots situats a la perifèria d’una ciutat que estava en expansió.
Sant Pere i Sant Pau
La primera proposta era a la muntanya de Sant Pere i Sant Pau, als actuals terrenys que ocupa la facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili.
Es tractava d’un terreny planer amb una superfície d’uns 60.000m², però que es va acabar descartant degut als problemes viaris i a la falta d’aparcaments.
Barri de La Floresta
La segona opció s’ubicava al barri tarragoní de La Floresta, en un terreny de 32.000m².
La proximitat amb la ciutat de Reus, que podia minvar espectadors els dies de partit, l’existència d’unes torres d’alta tensió i el complicat accés viari, que hagués provocat llargues cues a l’acabament dels partits, van acabar per descartar aquesta alternativa.
Cala Romana
La zona posterior als terrenys que ocupen actualment el Club Tennis Tarragona, a l’urbanització de Cala Romana, va ser la tercera proposta d’emplaçament. Era l’opció més econòmica
Comptava amb una superfície d’uns 50.000m² i era l’opció més econòmica, però una part dels terrenys presentaven dificultats en l’orografia i obligava a dividir en dues parts el complex. A més, els problemes d’accés i aparcament no donaven pas a un futur creixement.
Vall de l’Arrabassada
La quarta opció es va plantejar a l’antic camp de la Pedrera, seu del Tarragona FC fins el 1944.
L’espai comptava amb un total de 68.000m² i va ser una opció molt ben valorada entre diversos membres de la directiva, però era necessari edificar més del necessari per poder aprofitar tota la superfície.
Partida de la Budallera
El cinquè emplaçament plantejat, que va acabar convertint-se en el definitiu, va ser als peus de la muntanya del Llorito, a la partida de la Budallera.
Amb 39.000m² era, de les cinc alternatives, la que tenia menys superfície, però les possibilitats viàries i d’aparcament, així com també la d’una futura expansió, va acabar per decidir a la junta directiva.
