Martijn van Gortel (Sittard, 1986) és un aficionat holandès que es va enamorar del Nàstic l’any 2022 després de passar uns dies a la Costa Daurada. Compagina la seva passió per les dames, el Nàstic i el Fortuna Sittard, equip de la seva població que juga a la Eredivisie.
Com coneixes el Nàstic i d’on surt la teva afició per l’equip?
Visito Salou cada any des del 2006. Sóc un jugador de dames força bo (vaig participar al campionat del món l’any 2017 i vaig finalitzar en 13ª posició) i cada any participo en un dels tornejos més grans del món, que es fa a Salou.
L’any 2022 el nostre dia de descans va coincidir amb el partit del Nàstic contra el Sevilla B. El Nàstic necessitava guanyar per arribar als play-offs d’ascens. Recordo que hi vaig anar amb un amic, a veure si teníem sort i aconseguíem entrades pel partit. No va haver-hi cap problema, i vam accedir a Preferent. Cada cop arribava més gent i, com que parlo una mica d’espanyol, vaig entendre que aquell dia hi hauria molta més gent del que era habitual.
Pol Domingo va marcar l’1-0 al minut 4 amb un gran gol llunyà i a partir d’aquell moment l’ambient va ser espectacular, fins i tot hi va haver invasió de camp a l’acabar el partit.
Em va encantar l’ambient, l’estadi obert (que és molt poc comú a Holanda, on gairebé tots els estadis tenen sostre) i les vistes: podia veure el mar, la posta de sol i el partit, tot alhora. Em vaig prometre que tornaria més endavant.
La temporada següent vaig poder viure en directe el Nàstic-Alcoyano, que no va ser gaire especial, però vam guanyar per 3-0. Resultava especial per mi que un jugador holandès (Boaz) jugava al Nàstic, i vaig estar en contacte amb ell.
Sigui com sigui el meu cor ja pertanyia al Nàstic. Em vaig subscriure a FEF TV per poder veure tots els partits quan sóc a Holanda sempre que no coincideixin amb els del meu propi equip, el Fortuna Sittard, amb el qual segueixo tant els partits a casa com a fora.
Tots dos equips tenen molt en comú. El Nàstic va ser, en el seu moment, un club molt gran i ara està intentant tornar a Segona A després d’alguns problemes financers i organitzatius, pel que tinc entès. El mateix va passar amb el Fortuna Sittard; vam ser declarats en fallida i vam jugar durant anys a la part baixa del futbol professional a Holanda.
Després d’acabar en 15ª posició la temporada 2016-17 vam aconseguir l’ascens de manera inesperada el 2017-18 i hem passat de ser un equip petit i en fallida a convertir-nos en un club estable a l’Eredivisie. Veig el mateix procés en Tarragona. El club és immens, però sembla un gegant adormit.
Què veus al Nàstic quan afirmes que és un club immens i que sembla un gegant adormit?
Hi ha un estadi gran i una història impressionant: això és un gran avantatge. Una vegada vaig parlar amb el president del Fortuna Sittard, İsitán Gün, i em va dir que la possible grandària d’un club es basa en la seva història. I la del Nàstic és molt gran.
A més hi ha una cultura molt particular al voltant del club. He sentit dir que ningú estima el Nàstic perquè són catalans, i els catalans no els estimen perquè no són prou catalans.
També hi ha una gran afició, però no sempre s’omple l’estadi. En els partits importants sí que es veu el camp ple i tothom animant. En el partit contra el Málaga vaig veure pancartes i banderes per tota la ciutat. Els aficionats viatgen arreu per seguir l’equip, i això mereix un gran respecte.
Crec que el club pot arribar a ser realment gran, però actualment la gestió no s’està fent gaire bé. Per exemple, en aquest mercat de fitxatges d’hivern, al meu parer, s’han fet fitxatges equivocats que han desequilibrat l’equip i no han arribat els jugadors que realment necessitàvem.
I, és clar, Tarragona és una ciutat gran, bonica i amb molta història. Només necessitem que grans empreses s’hi involucrin i ens donin suport.
Com traduiries aquestes possibilitats de les que parles que té el club per créixer i fer-se gran?
És una pregunta difícil de respondre. Jo començaria venent accions. Això és el que vam fer a Sittard.
L’”acció d’or” hauria de ser venuda a un grup de persones que vetllin per la cultura del club (colors, escut, samarreta…). A més, els aficionats individuals podrien comprar accions per un preu baix i convertir-se en propietaris parcials del club. Això els permetria participar en votacions per decisions menors, com els colors de la samarreta de visitant, el disseny del braçalet de capità o l’aspecte de l’autobús de l’equip.
Les accions més grans es podrien vendre a empreses o persones amb molts recursos econòmics. Aquests ingressos serien necessaris per invertir en el club, la pedrera i altres àrees essencials.
Les persones amb l’”acció d’or” també haurien de tenir un lloc dins del consell d’administració. Així podrien assistir a reunions i garantir que es respecten els valors i la identitat del club.
En la meva opinió, els aficionats haurien de formar part de la gestió del club. Però és una història gran i complexa.
Després et preguntarem per la diferència en els ambients i la manera de viure el futbol entre ambdós països…però, quan vas tornar per segon cop a Tarragona?
La temporada següent (que va ser la passada); hauríem d’haver aconseguit l’ascens. Vaig estar emocionat tota la temporada, somiant amb el meu heroi, Pol Domingo, aixecant el trofeu de l’ascens.
Quan es va anunciar el partit Nàstic-Málaga només hi havia una cosa segura: hi havia de ser, passés el que passés! No era fàcil aconseguir entrades, però un aficionat que vaig conèixer a través de Twitter (i ja en són molts) em va ajudar. Em va donar la benvinguda a la festa d’Orgull Grana, em va aconseguir una entrada i vaig acabar animant entre els membres del grup en el que hauria d’haver estat el partit de l’ascens.
La diferència a la graderia: al Nàstic, el grup de seguidors més fanàtic és una mica més petit que al Fortuna Sittard, però el fanatisme és el mateix. Viuen per l’equip, van a tots els partits, tant a casa com a fora.
La principal diferència és que a Tarragona tot l’estadi crida, canta, aplaudeix i dóna suport a l’equip de manera molt intensa. En canvi, a Sittard tenim una graderia molt sorollosa però les altres tres són més tranquil·les, amb l’afició mirant el partit més com a espectadors que com a seguidors actius.
Ens podries explicar com és un viatge des d’Holanda fins al Nou Estadi per veure un partit? Quantes hores et triga en total i quines odissees has hagut de viure?
Depèn de la temporada. A l’estiu (a finals i principis de la temporada de lliga) puc volar d’Eindhoven a Reus. Trigo una hora en cotxe de Sittard a Eindhoven, després agafo un vol de dues hores fins a Reus i finalment agafo un autobús cap a Tarragona.
Però també vaig vindre el novembre passat per veure el partit contra l’Andorra. En aquest cas vaig haver d’anar en cotxe de Sittard a Brussel·les (1:30h), després volar de Brussel·les a Barcelona (2h) i finalment agafar un autobús de Barcelona a Tarragona (1h).
Una vegada vaig volar des de Charleroi (Bèlgica) per al partit contra el Màlaga. Havia reservat un pàrquing però quan vaig arribar estava ple. Després d’una llarga discussió amb un home que només parlava francès vaig acabar aparcant en una zona VIP pagant tres vegades més només per no perdre el vol.
Tinc la sort, però, que hi ha molts aeroports aprop de Sittard, on visc: uns 7 o 8.
Per cert. Una vegada vaig escriure “P*** Reus” al meu compte de Twitter i mentre passava el control de duanes a l’aeroport de Reus un noi va veure que la meva publicació estava rebent molts “m’agrada”; no li va fer gaire gràcia que apareguéssin un munt de missatges amb aquell missatge a la meva pantalla!
És conegut el Nàstic als Països Baixos?
No, només si ets un addicte al futbol (riu)…estic intentant expandir-ho. Porto samarretes durant els tornejos, enganxo adhesius per tot arreu i, de tant en tant, porto amics als partits.
Què en penses sobre la continuïtat de Dani Vidal al capdavant de la banqueta grana?
Estic d’acord amb la majoria dels aficionats en que és el millor ara mateix. Coneix molt bé el club i és un entrenador amb talent. Cal tenir en compte que la majoria d’entrenadors només treballen durant 2-3 anys.
Crec que si aquesta temporada acaba sense arribar als play-offs d’ascens potser hauríem de mirar altres opcions, però de moment està bé. Sovint encaixem gols absurds i no aprofitem ocasions clares per marcar, i això no és culpa seva.
Hi ha molta diferència en la manera de viure el futbol a Holanda respecte Catalunya?
Hi ha una gran diferència, sí. Almenys jo crec que la gent a Catalunya és més fanàtica, fins i tot en clubs més petits com l’Europa.
Els clubs més petits als Països Baixos rarament tenen aficionats fanàtics, i si els tenen no és en aquesta quantitat. A més, tot és més amistós. Als Països Baixos és gairebé impossible anar a partits fora de casa sense regulacions locals, viatges obligatoris en autobús, etc. A Espanya tothom és més lliure, crec que la gent es respecta molt més entre sí.
Quin pronòstic fas per aquest final de lliga? Creus que acabarem classificant-nos pel play-off? Veus opcions d’ascens?
Crec que serà difícil arribar als play-offs, tenim un calendari molt complicat. Crec que si ho aconseguim, hauríem de tenir prou confiança per fer-ho bé…sempre que Eder Mallo estigui lluny de Tarragona.
aquest home és un crack