El Nàstic aconsegueix classificar a la final del play-off després de guanyar per la mínima al Real Murcia a l’Enrique Roca gràcies a una centrada de Víctor Narro i una rematada del golejador de l’equip, Pablo Fernández. Els de Tarragona sabien que només els hi servia la victòria i, amb calma i efectivitat, van complir amb el miracle de Murcia per assolir la 3a final en quatre anys.
Luis César no va inventar en l’alineació inicial i, sense sorpreses, va sortir amb tot a l’Enrique Roca: porteria per Dani Rebollo, línia defensiva per Migue Leal, Unai Dufur, Enric Pujol i Joan Oriol; el mig del camp guiat per Marc Montalvo i Ander Gorostidi; línia de tres amb Víctor Narro, Roberto Torres i Antoñín; l’atac per Pablo Fernández.
La primera part del transcendental partit va comptar amb poques jugades de perill per part d’ambdós clubs. La primera, però, va ser pels locals. Al minut 15, una mala sortida de pilota d’Enric Pujol va acabar amb la recuperació de Pedro Benito que, amb una passada horitzontal a la frontal, va deixar la pilota perfecta per Moha que, amb un potent xut, va enviar la pilota a les mans de Rebollo.
El Nàstic, que va patir de valent la pressió alta dels murcians, no va saber entrar al partit fins gairebé l’equador del primer temps. Roberto Torres va tenir la primera pels visitants. Al 28, una falta des del mig del camp penjada pel navarrès i refusada per la defensa local, va acabar als peus de Gorostidi que va trobar, amb una passada mil·limètrica, de nou a Torres i, aquest, retallant i internant-se dins l’àrea, no va trobar premi amb una centrada que va sortir fregant el travesser.
Amb poques ocasions i un Nàstic que a poc a poc va anar entrant al partit, es va arribar a la mitja part amb el 0-0 al marcador de l’Enrique Roca.
La segona part canviaria la dinàmica del partit. El Nàstic, més sòlid en defensa i amb la pilota, va saber controlar el temps i el transcurs de l’encontre. Al minut 59, una jugada col·lectiva iniciada per una recuperació de Rebollo, va acabar amb el de sempre fent el de sempre: Pablo Fernández avançant al Nàstic.
La jugada iniciada per Rebollo jugant en curt per Pujol, que va connectar amb Gorostidi i la tornava al de Gandesa, que va obrir per Montalvo i va conduir deixant enrere a un atacant murcià, va trobar a Roberto Torres que de primeres va deixar per Migue Leal, obrint a banda per Narro i, amb un retall per orientar-se, va posar una pilota al segon pal perquè Pablo Fernández, totalment lliure de marca, enviés la pilota al fons de la porteria defensada per Gazzanigga fent esclatar als 1.000 aficionats nastiquers desplaçats a Múrcia i a tot un Parc del Francolí ple a vessar.
A partir d’aquí, ambdós equips van canviar el seu joc. El Murcia necessitava un gol per forçar la pròrroga, el Nàstic havia d’aguantar el resultat per arribar a la final. I els entrenadors van moure les banquetes. Per part del Nàstic, Luis César va donar descans a Roberto Torres per donar entrada a Jaume Jardí al minut 66.
Una nova jugada de perill del Nàstic al minut 70 va estar a punt de tancar el partit i l’eliminatòria. Un contraatac conduït per Víctor Narro que va buscar triangular amb Pablo Fernández es va trobar amb la bota del defensa local per tallar la passada definitiva del davanter asturià cap a l’extrem.
Deu minutss després, al 80, van tornar els canvis al Nàstic: es van retirar els protagonistes del gol, Pablo Fernández i Víctor Narro, i els seus llocs van ser ocupats per Álex Jiménez i Marc Fernández.
L’ensurt pels de Tarragona va arribar al 87 amb un atac local que Rebollo, amb tot i més, va saber fer-se gegant per evitar que una jugada similar a la del gol de Pablo acabés en empat. David Vicente va posar una centrada al segon pal per Toral que Dani Rebollo no va dubtar a sortir a cobrir emulant a un porter de futbol sala i enviant la pilota a corner amb el peu.
El Nàstic, que va acabar el partit amb línia de cinc defenses, però amb tota Tarragona tapant dins l’àrea, va aconseguir un dels deures pendents de la temporada en el moment més important d’aquesta: guanyar fora del Nou Estadi. Un Nàstic que va saber plantar cara a tot un Real Murcia que no va afluixar en cap moment i, tot i controlar el partit durant els primers 20 minuts, els de Tarragona van saber tirar de temprança per mantenir-se dins del partit i donar-li la volta al moment més important.
Amb el 0-1 final i l’1-1 a Tarragona, el Nàstic, amb dos gols de Pablo Fernández, va aconseguir arribar a la seva tercera final de play-off en 4 temporades. Tarragona va ser una festa i, amb el cap ja en la final, la il·lusió i l’obsessió segueixen més vives que mai. El Nàstic està a dos partits de tornar al futbol professional.
𝗥𝗘𝗦𝗨𝗠𝗘𝗡 | #RealMurciaNàstic
— Primera Federación Versus e-Learning (@Primera_RFEF) June 7, 2025
𝗣𝗹𝗮𝘆𝗼𝗳𝗳𝘀 𝗱𝗲 𝗮𝘀𝗰𝗲𝗻𝘀𝗼 | 𝗦𝗲𝗺𝗶𝗳𝗶𝗻𝗮𝗹𝗲𝘀 (𝘃𝘂𝗲𝗹𝘁𝗮)
0-1 | @realmurciacfsad – @NASTICTARRAGONA | (𝗚𝗹𝗼𝗯𝗮𝗹: 1-2)
⚽ @pablo17fer (0-1, 60')
📺 Partido completo: https://t.co/aMfSPND3Ug#PrimeraFederación |… pic.twitter.com/ajI1M6l5j5
