El Nàstic de Tarragona torna a guanyar després d’un mes sense sumar ni un sol punt des de la darrera victòria, també a casa, contra el Cartagena, abans de les vacances de Nadal. Els de Parralo, que van mostrar una actitud convincent durant la primera meitat, van trobar recompensa a l’esforç amb un gol de Jaume Jardí fruit d’un error del porter visitant i una brillant actuació de Dani Rebollo que va salvar a l’equip fins a tres ocasions.
El tècnic grana, que venia sent qüestionat i sobre la corda fluixa, va presentar un onze amb algunes novetats: Rebollo; Sergio Camus, Hugo Pérez, David Alba, Moi Delgado; Gelardo, Óscar Sanz, Montalvo, Jaume Jardí; Baselga i Álex Jiménez. Dues de les noves incorporacions d’aquest mercat hivernal van partir d’inici: Hugo Pérez a l’eix de la defensa i Aitor Gelardo, que ja va debutar a l’anterior partit, al mig del camp.
El partit va començar amb crits de “Directiva dimissió!“, un tifo mostrat per Orgull Grana i una arenga entre jugadors titulars i suplents abans del xiulet inicial. Al Nou Estadi es respirava un ambient estrany i tens per la situació actual de l’equip, però els jugadors van sortir al verd amb ambició i respecte cap a l’escut que lluïen al pit.
Durant la primera meitat del primer temps Álex Jiménez va ser l’home estrella del Nàstic. Ho va intentar de totes les maneres possibles: dins l’àrea, des de fora, de primeres, de xilena… Però la sort no va estar del seu costat.
En canvi, al minut 35, Sant Magí i Santa Tecla van posar-se la samarreta grana per ajudar que Jaume Jardí tallés amb cul i esquena un intent de refús llarg i alt del porter visitant Ramón Juan. Des de zona de tres quarts, el mateix rebot va enviar la pilota directament dins la porteria. El de Reus ja acumula 9 gols al seu compte personal i es consolida com el màxim golejador grana del curs. 1-0 i el Nou Estadi sencer va esclatar d’alegria alliberant part de la tensió acumulada.
Abans de finalitzar la primera part Sergio Camus va tenir una bona ocasió de gol mitjançant una rematada de cap, però no va generar cap problema a Ramón Juan a l’hora d’aturar la pilota. Mitja part al Nou Estadi amb 1-0 al marcador i un Nàstic que, de moment, podia respirar més tranquil.
La segona meitat, però, va ser més per patir, va ser més Nàstic. Els de Tarragona, amb la intenció de mantenir el resultat, van saltar al verd amb un joc més conservador i defensiu. Sense prendre riscos, però quasi passa factura.
En tan sols 15 minuts l’Ibiza va aconseguir arribar a zona de perill fins a tres ocasions: en dues d’elles s’hi va trobar amb un nivell meravellós de Dani Rebollo, la tercera va acabar amb el tècnic visitant sol·licitant la intervenció del FVS per un possible penal, però l’àrbitre va determinar que no hi havia res punible.
Durant els següents 10 minuts, Cristobal Parralo va moure efectius en dues tandes: la primera, al 60, va donar entrada a Juanda Fuentes per Jaume Jardí, que va retirar-se demanant el canvi amb molèsties; la segona, al 70, per efectuar un triple canvi amb Enric Pujol, Pau Martínez i Agus als llocs d’Hugo Pérez, Gelardo i Álex Jiménez respectivament.
Ho seguia intentant l’Ibiza a mesura que avançava el partit, però el Nàstic aconseguia defensar amb cor i seny totes les jugades. Els minuts anaven passant mentre el conjunt insular seguia apropant-se i a Can Nàstic ja sabem que els minuts finals poden fer molt mal.
Parralo va esgotar els canvis al minut 80 donant entrada a Cedric Omoigui per Marcos Baselga. El nigerià va comptar amb la millor ocasió pel Nàstic de tot el partit i que servia per poder posar el 2-0 i sentenciar el matx, però sense saber com ni per què, va aturar-se a mitja cursa en solitari quan ja era dins l’àrea rival i la jugada va finalitzar amb els defenses de l’Ibiza arribant a temps per tallar l’atac. El davanter no està vivint la seva millor temporada i les llàgrimes que va deixar anar en acabar el partit demostren que ell també és conscient.
Al temps afegit, l’extrem capverdià de l’Ibiza, Bebé, va emmudir tot el Nou Estadi amb un potent tir creuat des de la frontal, marca de la casa, que va acabar estavellant-se contra el travesser. Per sort, no va haver-hi temps per més i els tres punts van quedar-se, per fi, a Tarragona.
Els jugadors celebraven, Parralo respirava més tranquil i l’afició aplaudia l’esforç dels seus. Un petit raig de llum entre tanta tempesta, però tots sabem que una flor no fa estiu. Ara cal que aquesta victòria sigui el punt d’inflexió per aconseguir capgirar la situació i aspirar a alguna cosa més enllà de la permanència. La següent cita pel Nàstic serà el diumenge 1 de febrer a les 20:30 a l’Estadio de Santo Domingo d’Alcorcón.
