La derrota davant el Villarreal B (0-1) del passat diumenge al Nou Estadi Costa Daurada no només va suposar un nou cop esportiu per al Gimnàstic de Tarragona, sinó que també deixa una dada històrica molt preocupant.
Amb aquesta derrota, el conjunt grana acumula cinc derrotes en dotze partits com a local aquesta temporada, és a dir, un 41,67% dels partits a casa han acabat sense punts pels tarragonins. Un registre que situa l’actual Nàstic com el sisè pitjor de la història del club a casa des de 1943, en termes percentuals.
El 6è pitjor Nàstic de la història a casa.
— Big Data Nàstic (@BigData_Nastic) February 9, 2026
🏡⚠️ Amb 5 derrotes en 12 partits al Nou Estadi (41,67% de derrotes), aquest @NASTICTARRAGONA és ara mateix el 6è pitjor des de 1943.
🔻 06/07: 57,89%
🔻 11/12: 57,14%
🔻 09/10: 52,38%
🔻 17/18: 52,38%
🔻 99/00: 42,11%
➡️ 25/26: 41,67% pic.twitter.com/AkZ6JXCbcJ
Un Nou Estadi que ja no és un fortí
Històricament, i especialment durant aquests darrers anys a Primera Federació, Tarragona ha estat una visita complicada per als rivals. Tanmateix, aquesta temporada l’equip no ha aconseguit convertir el Nou Estadi Costa Daurada en un factor diferencial. Els cinc entrebancs com a local en només dotze jornades reflecteixen una fragilitat que contrasta amb altres cursos molt més sòlids davant l’afició.
En perspectiva històrica, ara com ara només cinc temporades presenten percentatges de derrotes superiors. A més, d’aquestes, una és a Primera Divisió i tres a Segona Divisió. Per tant, a la tercera categoria del futbol estatal, on actualment competeix el Nàstic de Tarragona, només trobem una temporada pitjor com a local.
- 2006/07 (Primera Divisió) – 57,89%
- 2011/12 (Segona Divisió) – 57,14%
- 2009/10 (Segona Divisió) – 52,38%
- 2017/18 (Segona Divisió) – 52,38%
- 1999/00 (Segona Divisió B) – 42,11%
El curs actual (41,67%) queda immediatament darrere d’aquests precedents.
Context esportiu delicat
Aquestes xifres arriben en un moment en què el Nàstic ocupa la zona mitjana-baixa de la classificació a la Primera Federació, lluny de les posicions capdavanteres que s’havien fixat com a objectiu inicial. De fet, el mateix president executiu, Lluís Fàbregas, ja va admetre recentment que potser es va errar en verbalitzar amb tanta claredat l’ambició de lluitar pel lideratge.
La manca de regularitat com a local està sent un dels factors determinants en aquesta situació classificatòria. En una categoria tan igualada, convertir l’estadi en un fortí és sovint clau per aspirar a cotes més altes.
Encara queden jornades per capgirar la tendència i evitar que el percentatge empitjori. No obstant això, si el Nàstic vol recuperar aspiracions i estabilitat, la millora del rendiment al Nou Estadi es presenta com una condició imprescindible.